La Paula va entrar a la colla al març de 2017. Al principi només venia de tant en tant, però, a poc a poc, es va anar convertint en una “groga” més. La temporada passada ja va començar a pujar al terç als assajos, però no ha estat fins aquesta temporada que ha pujat al tronc a plaça. A l’actuació de vigília de Festa Major d’enguany es va estrenar de segons a castells de 6 i diumenge passat, a la XXXIX Diada dels Castellers de Terrassa, va fer el salt definitiu i es va estrenar al terç del 4 de 7. Ella mateixa ens ho explica a la crònica de la diada que ens ha escrit:
«El diumenge 4 de novembre vam tenir diada a Terrassa. Actuàvem amb els Castellers de la Sagrada Família, els Castellers de Sabadell i els Castellers de Terrassa. Tenia moltes ganes d’anar a aquesta actuació perquè sabia el que m’esperava.
Dues setmanes enrere, a la nostra plaça, vam fer un intent de 4d7, en el qual jo m’anava a estrenar de terça, però a la pinya no tothom estava còmode o millor dit, alguns estaven patint massa i el vam haver de baixar. Em va saber bastant greu, perquè no el vam tornar a repetir a segona ronda i, per tant, em vaig quedar sense l’oportunitat d’estrenar-me de terça oficialment a la nostra plaça… em vaig quedar amb ‘’la mel als llavis’’. Llavors va arribar diumenge 4 de novembre i sabia que aquesta era la bona!
Vam començar la diada fent dos pilars de 4. Seguidament, després de les altres tres colles, vam descarregar l’esperat (per a mi sobretot) 4 de 7, on pujava de terça sobre el Miguel. En general no estava massa nerviosa, a més l’Olga em va donar alguns consells ja que l’havia assajat amb ella al meu costat. Això sí, els nervis van arribar a l’hora de pujar, un cop col·locada és quan vaig començar a tremolar, no pel pes, sinó perquè el meu cor bategava molt de pressa. És una sensació de molta adrenalina, és genial.
Després d’aquest 4d7 tant emocionant, vam fer un intent desmuntat de 3 de 7 i, després, vam descarregar un 5 de 6 on es va estrenar d’enxaneta d’aquesta construcció la Mariona, una petita membre de la colla. Vam continuar amb un altre intent desmuntat de 3 de 7. Vam finalitzar la diada amb dos pilars de 4, als quals vaig fer de baix en un d’ells.
Per mi va ser una diada molt especial, però cal dir que no va ser ni molt menys la nostra millor diada. No ens va sortir tot com esperàvem. Per acomiadar-nos, l’Òscar ens va dir unes paraules engrescadores perquè ens anéssim a casa amb ganes que arribi la setmana vinent i amb ella tots els assajos previstos!
Pit i amunt, i visca la colla degana!»
