El Joan i el Lolo van entrar a la colla la temporada passada. Pare i fill es van acostar un dia al local d’assaig perquè volien fer alguna activitat tots dos junts i van pensar que els castells, una activitat integradora que no entén d’edats, professions, orígens o confessions, podien ser una bona opció. I la van encertar! Ara, tots dos són castellers habituals de la colla. El Lolo és mans altes i el Joan és lateral i membre de l’equip de canalla. Avui són ells dos els que ens expliquen com va anar la diada de Vigília de Festa Major que vam celebrar el diumenge 11 d’agost a la plaça de l’Església de Castelldefels, acompanyats a plaça pels Minyons de l’Arboç.
«El passat 11 d’agost els Grocs vam participar a la diada de vigília, a casa nostra, donant el nostre tret de sortida particular a la Festa Major d’estiu del nostre poble. A plaça hi havia una gentada (de nacionalitats molt diverses) que es va quedar bocabadada amb l’actuació. Alguns fins i tot ens demanaven fer-se fotos amb nosaltres com si fóssim el “Pájaro Loco” a les portes de Port Aventura, i, al·lucinant, ens preguntaven: “Is this all you do?”, i dèiem: “Teniu alguna cosa a fer el 15 a la tarda? Veniu i veureu”.
Després d’unes diades molt satisfactòries com la de Festes del Mar i Begues, i encara amb el regust de Sitges, aquest diumenge vam encarar una diada que, malgrat no poder portar el 7d6 per falta de camises a plaça, també ens va deixar a totes un bon gust a la boca. Començant per dos pilars de 4, seguits d’un 5d6 perfectament assegurat que ens recordava que fa uns dies el fèiem amb un pis més. Tot seguit, el monstre de la diada, un 4d7 que estava parat com una maleïda foto, tot això amb un pom lleuger aconseguit per primer cop a un castell de 7, gràcies a la canalla més canyera del món casteller. Tot sembla conduir al que (quan encara s’estava baixant) se sentia al desmuntar-lo, primer com un xiuxiueig i després com un crit a tota la plaça: “Un pis més!”. Toca currar a assajos pel que sembla…
El nostre últim castell va ser un 4d6p que va acabar de rematar al nostre públic: “A mí el que más me ha gustadou es el que iba gente por dentrou. Unbelievable.”, es va escoltar. Dos pilars de 4 (ficant-se el Toniki un més a la butxaca) es van sumar als d’inici de diada. No va haver millor manera de tancar la diada que amb sis pilars de canalla on vam poder veure com es reflectia en els somriures dels grocs més petits l’orgull de tota una colla.
Tot i això, el més rellevant de la diada potser va ser que la tranquil·litat amb la que anàvem ens va permetre que molta gent s’estrenés. Per poder fer la crònica anava preguntant a plaça qui s’estrenava i em faltava temps per apuntar-me les novetats! Perdoneu si em deixo algú.
La Paula Comella i la Maria Ametller es van estrenar de terces. Vam donar la benvinguda a l’Enric, un amic que, enganyat pel Vrede, va venir a Sitges i li ha agafat “el gusanillo” i ha tornat a Vigília formant part del primer cordó com a vent del 4d6p. El Víctor es va estrenar com a baix d’un dels pilars de 4. L’Eva, nova canalla groga, va participar als pilars de canalla essent la seva primera actuació. Vam estrenar el pom lleuger, com ja he dit, al 4d7. La Mariona es va estrenar com a dosos al 4d6p. El Nil es va estrenar com a baix per partida doble, al 5d6 i al 4d6p. El Sheikh (encara que es va escapar de la remullada…) es va estrenar com a lateral a la rengla al 5d6 i com a vent al 4d6p. També vam estrenar gralles! Colla, em quedo sense alè… Van haver-hi més estrenes que al Festival de Cannes!
Tot va quedar emmarcat en una diada molt maca, descrita a plaça com “dinamita pa’ los pollos”. Una diada que, alegrement, ens obre les portes de la Festa Major que ens estimem tant, i ens anima a currar-nos una diada de Festa Major que faci tremolar de nou les rajoles de la nostra plaça.»
Resultat de la diada: 2p4, 5d6, 4d7, 46p, 2p4