La crònica de la Trobada del Baix que es va celebrar al nostre poble el passat dissabte 15 d’octubre, ve a càrrec del nostre estimat Juan, el nostre «papi»!
Va entrar el 2019 juntament amb l’Ana i la Jana, i és un dels nostres pinyeros titulars.
Gràcies per la crònica Juan!
Crònica Trobada del Baix Diada Trobada del Baix.
Dissabte es veia prometedor, una tarda assolellada on l’esperit casteller d’unió es respirava des dels preparatoris dies previs, la trobada tan esperada havia arribat, per fi.
El lloc desolat Teresa Claramunt s’havia transformat d’una plaça de terreny rústic, tot un coliseu preparat per als gladiadors catalans, les colles del Baix Llobregat llestes per a la batalla. El Prat, Viladecans, Matossers, Begues, Gavà, Sant Feliu, Carallots, L’Hospiatalet, Cornellà i Adroc, 10 colles i l’amfitriona de l’esdeveniment, els grocs de Castelldefels.
Per fi arriba el moment, i els grocs comencem amb un perfecte tres de 7, preciós i precís, sense pestanyejar, la degana del Baix havia dominat un castell amb un no menyspreable grau de dificultat, però la tarda tot just començava i no sempre la sort fes costat a la constància. Lleugeres dificultats es van ajuntar i un tres de 7 amb pilar més que dominat i superprovat no va poder ser.
D’allà anem a l’altra cara d’aquest món casteller donant suport als nostres cosins, la colla del Prat, el nostre segon cap de colla, l’estimat Òscar surt ferit, en llitera se’n va uns instants. Tot i això, amb aquestes sensacions aixequem sense cap esforç un 2d6 tan sòlid com el nostre esperit irrompible. Tan aviat sortim d’aquest castell, notícies bones a l’aire, Òscar està bé, acompanyant-nos, tot i que per seguretat no faria més castells.
La trobada en general transcorria amb normalitat, totes les colles donant-ho tot però sense grans destacades.
No fem el 4d7, la falta del nostre cap se sent.
Però tan decidits com sempre ens llancem pel nostre Pd5, on amb esforç i ganes arriba a ser carregat i ja amb la nostra Naia, a baix passa el contratemps i el tronc cau. És aquí on el nostre pilaner Nil es veu compromès. La trobada per als grocs havia finalitzat. En el moment d’escriure aquestes línies sabem que el gran Nil està bé i això dona una alegria enorme.
S’acaba un dissabte casteller amb diferents sensacions, però és ferm, que sabem el que volem, que podem i volem seguir més enllà del final, que caure és permès, però aixecar-se és obligat, que la caiguda és una oportunitat més per aixecar-se encara millor, que dimarts tots junts fent pinya i que aquesta colla és encara més gran que un pensament perquè és cor pur.
La festa va seguir dissabte, perquè s’ha de celebrar i aquest dia era per això.