La Mariona té 8 anys i aquesta és la seva segona temporada a la colla. Normalment puja d’acotxadora, però de tant en tant fa alguna aleta i avui l’ha fet per primera vegada en un castell de 7! El seu pare, el Jordi, és vent i, de tant en tant, també fa algun pilar de 4. La mare, la Queralt, és crossa i mare patidora. Pares i filla lluiten junts, doncs, per descarregar els castells. Avui és el Jordi qui ens explica com ha anat la diada a Baó:
«Hola colla! En breu començarà la crònica de la sortida a Baó (França)… deixeu-me uns minuts que arribi l’autocar….
….
….
– Chesco, posa’m un tallat si-us-plau, això va per llarg….
….
….
– Que qui pot portar cotxe fins a Baó? Estamos locos o qué?!
….
….
– Però no arribava a les 8????
….
….
Ei! Ara si, 8:20 del matí, marxem cap a Baó, sembla que l’autocar recordava la darrera vegada que vam ser-hi, l’any 2008. En aquella ocasió no vam descarregar cap castell (ni de 6!) i la canalla no es veia amb forces per pujar fins dalt de tot. Avui semblava com si alguna força invisible volgués evitar que hi tornéssim i ens volgués boicotejar. Però que no han vist la temporada que hem fet!!!? Va, porteu l’autocar cap aquí que encara hi som a temps (per poc però!).
11:30 Arribem a Baó! Tampoc n’hi havia per tant! La propera quedem a les 8:00 a l’agrupa que anem sobrats de temps i faltats de dormir! Aquí ens esperen els Castellers del Riberal (amfitrions) i els Pallagos del Conflent.
Comença l’actuació, i els pilars es carreguen i descarreguen sense dificultats. La Yael està contenta i orgullosa de la feina que ha fet, tenia pendent fer el seu primer pilar de 4 des del passat 11 de setembre i avui ha estat el dia de descarregar-lo. Enhorabona, també nosaltres estem molt contents i orgullosos de tu!
Després d’actuar els Castellers del Riberal i els Pallagos, ens toca en tercer lloc. Llencem el 4d7, la Paula i la Mariona estan concentrades, no sempre es debuta en un castell. Es corona el castell i la Mariona fa la seva primera aleta en un setè pis, es troba segura i feliç. La Paula també, i si no que li preguntin ara, a l’autocar de tornada, balla com una palmera, suau suau!!! Cal dir, però, que el castell no ha anat gaire suau suau…
Els minuts van passant i després d’ajudar a la resta de colles, encetem el 3d7. Sembla que tot va bé, els vents ho estant donant tot i això es nota, tot i que els laterals no deixin de posar-se al mig! Descarregat! En Pau i en Sheikh s’han estrenat de terços i tot i així no han fet caure el castell… enhorabona!
Anem bé, com diu l’Óscar ho hem fet molt bé. Ens queda el 5d6 per fer la nostra clàssica. Kote, «al loro» que t’estrenes de segons, Teguise bonica vinga que és el teu primer castell a plaça, gaudeix-lo! Pim, pam, pum, 5d6 descarregat! Per cert… algú ha regat la Teguise?!? Suposo que haurem d’esperar que pugin les temperatures, aquí fa un vent gèlid que pela!
Colla…, això s’acaba, queden només els pilars de comiat, el toc de vermut, la polka, el discurs del nostre cap de colla, el Josele, i a dinar!!! Que hi ha gana!!!
Tot ha anat sobre rodes, hem passat un bon dia i hem fet una bona actuació, i això és gràcies a la nostra actitud, perquè com diu el vent Jon a les 7:30 d’un diumenge després de matinar i estar esperant més d’una hora un autocar: «Que bé Jordi, sembla que això de l’autocar s’ha pogut solucionar!».»
