L’Óscar és membre de l’equip de pinyes. De tant en tant, fa de segon a pilars de 4 i a castells de 6 i tot just comença a tastar, als assajos, la posició de segons als castells de 7. És, també, una de les nostres agulles més preuades i, com a tal, el capità del 3 per sota. Quan cal, canta castells i ho fa tan bé que és capaç de fer-ho, fins i tot, des de dins del castell mentre fa d’agulla! Avui l’Óscar ens explica com va anar la diada d’ahir a Cerdanyola i aprofita, també, per fer algunes reflexions…
Ahir diumenge 24 de setembre els Castellers de Castelldefels vam actuar a Cerdanyola del Vallés. Compartíem plaça amb els Castellers de Tortosa, els Castellers de Caldes de Montbui i els Castellers de Cerdanyola.
Els Grocs enguany estem signant una de les millors temporades de la nostra història, fins ara tots els objectius s’anaven superant diada a diada. En les dues primeres diades del segon tram de temporada (Rubí i Mollet) havíem estat capaços de descarregar la clàssica de 7 sense problemes. Des de la tècnica teníem clar que era el moment de fer un pas més i l’objectiu per aquesta diada era gran però no agosarat: volíem fer castells amb el pilar fora de casa!
La diada va començar un pèl tard i, al voltant de les 12:20, començàvem amb dos pilars de 4 simultanis. En la primera ronda ens plantejàvem el 4d7p, el cap de colla ens recordava que ja l’hem descarregat ens dues ocasions aquesta temporada i ens encoratjava a tots a donar el cent per cent de nosaltres. Desprès d’un peu desmuntat, el vam tirar amunt, però ja a l’entrada de quarts el castell va perdre mides i es va decidir baixar-lo. Tot i ser un castell complicat per a nosaltres, li tenim molta confiança i, desprès de fer un parell de canvis a pinya, vam decidir tornar a intentar-lo a la segona ronda. En aquest segon intent les sensacions del nucli eren molt bones des del principi, cosa que ens feia pensar que el descarregaríem, però no va ser així i, tot i arribar més lluny que el primer, les mides no eren suficientment bones com per poder descarregar-lo amb garanties i es va decidir tirar-lo a baix. Així doncs, la diada no va començar tal i com esperàvem!!
Per a molta gent nova a la colla era el primer cop que es respirava frustració a l’ambient. Els castells també tenen això, treballem per descarregar tot el que portem a plaça, però a vegades no surt tot com esperes i és quan més has de treure l’orgull i ser capaç de capgirar la situació. I vaja si la vam capgirar!
A tercera ronda tocava assegurar amb el 3d7. He de dir que encara se’m fa complicat parlar del 3d7 com a castell per assegurar, però és que realment és així i m’encanta que sigui així. El castell presentava algun canvi a nivell de segons, però va pujar i baixar ràpid i sense problemes. Ja en portem 13 aquesta temporada.
A la ronda de repetició tocava encarar el 4d7, un castell ben conegut aquesta temporada. Volíem sortir de plaça amb dos castells de 7 descarregats i així va ser, ja que el castell, tot i no ser el més parat de l’any, es va descarregar sense problemes. Ja en van 10 aquesta temporada! Toca felicitar el Miguel, que fins ara havia fet sempre de vent, però ahir s’estrenava al pis de segons en un castell de 7. T’ho mereixes company!
Ja que ens vam quedar amb ganes de veure el pilar de 5 als castells amb el pilar (ironia), a la ronda de pilars vam fer un gran pilar de 5 on també s’estrenava la Irene d’enxaneta. Felicitats Irene!!
M’agradaria fer una menció especial per als castellers que es van estrenar a plaça ahir. En van ser 3: la Ruth, que va fer de crossa al 4d7, el David, que va fer de segones mans, i el Carlos Navarro que, tot i que ja havia vingut a un parell de diades abans, aquest cop es va estrenar al primer cordó. Benvinguts a la família groga.
Desprès de explicar-vos com va anar la diada m’agradaria fer unes reflexions. Penso que arribar a un cert nivell és fàcil, però que el més complicat és quedar-s’hi i aquest ha de ser el nostre objectiu. Necessitem tornar a veure els assaigs que teníem, per exemple, abans de Sitges. Se que a vegades costa o que algú pot pensar que no és necessari als assaigs, però no és així, som el que assagem i per poder fer amb garanties aquest canvi de nivell l’assaig és la clau. No només hem de millorar en l’afluència a assaig, sinó en la seva qualitat. Els objectius han de ser sempre més i més ambiciosos, però, abans de donar una altra passa endavant, cal poder “passejar” la gamma mitjana de 7 i per això ens necessitem a tots al cent per cent de motivació. Ningú va dir que seria fàcil, el repte és majúscul, cal créixer en massa social, cal gaudir dels castells i dels companys de colla. Estic segur que aquesta és la temporada, l’objectiu no està complert ni molt menys. Podem créixer fins a on vulguem, tenim el potencial per fer-ho, no ho dubteu. Cadascú de nosaltres decidirà quin futur li espera a la colla. Recordem sempre pensar abans en el grup que en la persona i així podrem créixer fins on vulguem!!
Pit i amunt i visca la colla degana!!
