El castell puja ferm, però una mica tremolós. Els nervis són a flor de pell, des de la pinya fins al pom. L’Emma i l’Andrea pugen ràpides i finetes. L’Emma es col·loca, l’Andrea fa l’aleta i la plaça brogeix. Mentre l’Andrea baixa per la rengla, la Marta puja pilar amunt. El pilar belluga una mica, però la Marta, amb l’exquisida finor que la caracteritza, assoleix el repte i es col·loca, preparada per rebre l’Emma, que ja l’està esperant a dosos. L’Emma no s’ho pensa dues vegades ni mitja i, amb valentia i decisió, entra al pilar i fa l’aleta. El tronc es desfà de pressa i deixa al descobert un magnífic pilar de 5 que fimbra, però no massa. El Josele l’aguanta amb el cor, més que amb les espatlles. I mentre l’aguanta, mira la plaça, i la veu plena. I veu totes les mirades clavades en ell, i sent els crits d’emoció, i els aplaudiments, i en aquell instant sap que tot l’esforç ha valgut la pena.
Acaba la primera ronda, doncs, amb un 3 de 7 amb l’agulla descarregat per primera vegada a la història dels Grocs. És un moment màgic, increïble, colpidor, que no deixa ningú indiferent. Camises grogues que salten i giren i s’abracen i es besen i ploren i canten i criden. Encara queda feina per fer, però, i a contracor, ens calmem una mica i aparquem les emocions. Avui la volem fer molt grossa, i això tot just ha començat.
En segona ronda anunciem el 4 de 7, un castell que ja no ens fa por, però que ens fa respecte. Encara excitats pel primer triomf, tanquem pinya i pugen segons. Sembla que les mides són bones – sembla que a poc poc n’estem aprenent – i els segons diuen que sí, que endavant. Tota la pinya concentrada, mans fortes i segures, baixos quiets i expectants. I el castell torna a pujar ferm, i l’enxaneta puja com un llamp, i el passa i fa l’aleta per segona vegada aquesta tarda. La descarregada ens fa treballar una mica, però ja el tenim! El segon castell de 7 descarregat de la diada. I ho tornem a celebrar, aquesta vegada amb més serenor. Sabem que ens en queda un encara i no ho volem espatllar.
Arriba la tercera ronda i anunciem el 3 de 7, un vell conegut que hem descarregat ja unes quantes vegades. Tanmateix, no volem pecar d’excés de confiança i la consigna és fer-lo com si fos la primera vegada. i no ens equivoquem. Al tronc les forces no estan ben compensades i la carregada s’ha de treballar una mica. L’Aina, però, no s’ho pensa i puja fineta i decidida i es col·loca ben arraulida. El castell s’obre a quarts, estan patint una mica, però l’Andrea puja igualment i fa l’aleta! La descarregada no és tan plàcida com voldríem. El tronc pateix, però la pinya prem fort i aguanta. Ja queda poc, ben poc, un últim esforç i ja ho tindrem. Finalment, el castell es descarrega i la plaça sencera esclata d’alegria.
Tanquem la diada amb un preciós vano de 5, un pilar de canalla i el tradicional pilar al balcó. I signem, així , la millor actuació de la colla a la nostra plaça. Acabem temporada, doncs, amb tres castells de 7 descarregats, tots al primer intent, que ens fan sentir grans i orgullosos de la feina feta i que ens omplen de confiança i ens fan somiar amb nous reptes per a la temporada que ve.
I ara a descansar, que ens ho hem ben guanyat!
