Dissabte passat a la tarda, els Grocs vam participar en la Diada de Juliol de Sitges, juntament amb els Minyons de l’Arboç, la Colla Joves Xiquets de Valls i els amfitrions, la Jove de Sitges.
A les set de la tarda totes les colles participants vam entrar a la Plaça Cap de la Vila amb pilar caminant i, tot seguit, la colla local va obrir la primera ronda d’actuacions. Nosaltres anàvem tercers i la Tècnica havia decidit sortir amb el 4 de 7 amb l’agulla, un castell que ja hem descarregat enguany i que havia anat molt i molt bé als assajos. Tot i tenir-li molta confiança, però, els nervis hi eren presents.
Acabada la primera ronda, es demostrava que els nervis eren totalment infundats. Havíem descarregat un 4d7p parat, amb bones mides, preciós, que no va perillar en cap moment i que ens va mostrar davant el públic que omplia la plaça com el que som: una colla solvent, segura del que fa.
Ja a segona ronda, vam anunciar el 5 de 7, un castell que vam descarregar per primera vegada a la nostra història l’any passat, en aquesta mateixa diada. Després d’aquella fita, vam descarregar-ne tres més, però aquesta temporada encara no ho havíem aconseguit. Vam intentar-ho, això sí, a l’abril, a la Prèvia de Sant Jordi a Vilanova i la Geltrú, on el castell ens va quedar en intent. Aquella sotragada va afectar, i molt, els ànims de la colla, però sobretot va condicionar la canalla, que ens va agafar por. Tornar a intentar-ho tres mesos després era, doncs, tot un repte.
I, de nou, es va demostrar que les pors, els dubtes, la incertesa, eren totalment infundats. De nou, el castell va pujar ferm, amb bones mides, i no va patir ni un instant. Amb el 5 de 7 descarregat, donàvem un cop de puny a la taula i ens refermàvem com a colla segura, com a colla amb un gran futur, no gaire llunyà.
Ja a tercera ronda, encaràvem el tercer repte de la jornada: el 3 de 7 amb l’agulla, una construcció que encara no havíem descarregat enguany tampoc. Ho havíem intentat a la Diada de les Festes del Mar, a casa nostra, però ens havia quedat en intent desmuntat. Aquest cop, en canvi, sí vam aconseguir descarregar-lo i ,un cop més, ho vam fer amb molta solvència. Acabàvem, doncs, la tercera ronda amb tots els castells descarregats al primer intent i sense haver de treballar-los massa i signàvem, així, la millor actuació de la nostra història fora de casa.
Semblava que ja ho havíem fet tot, que ja podíem tornar a casa amb els deures fets, però no, encara no havíem acabat. Ens mancava, encara, el punt i final, un punt i final rotund, a joc amb l’actuació que acabàvem de fer. A la ronda de pilars, vam anunciar el pilar de 5 aixecat per sota, una construcció que costa de veure a les places i que no intentàvem des del 2003, any en què vam aconseguir descarregar-lo en només una ocasió. El pilar va pujar prou ferm i , malgrat que, durant uns segons, ens va fer patir una mica, finalment el vam descarregar també, enmig dels aplaudiments de tota la plaça. Ja amb tota la feina feta, a plaça quedaven, com a prova del que acabava de passar, els crits d’alegria de tota la colla i les llàgrimes d’un cap de colla emocionat.
Tot això, però, només ha estat l’entremès. I és que, d’aquí a dues setmanes, vindrà el plat fort: la Diada de Festa Major, una ocasió única per reblar el clau i anar encara més enllà…
