La Sònia, un dels nostres laterals, es va convertir en membre habitual de la colla al 2016, però ja n’havia format part uns anys abans, tot i que llavors només venia de tant en tant a donar un cop de mà. Ara, en canvi, no només procura assistir a tots els assajos i diades que pot, és també membre de l’equip de canalla i la seva implicació i amor per als castells creix dia rere dia. El Rulo també va entrar al 2016 i s’estima tant la colla com la Sònia. Normalment el veureu al tronc, al pis de segons, sempre molt concentrat i seriós. Avui són ells dos els que ens fan la crònica de la nostra gran diada de Festa Major que vam viure el 15 d’agost a la tarda a la plaça de l’Església, al costat de la colla convidada, els Xicots de Vilafranca:
«Arriba un dels dies més importants per a la nostra colla, una data marcada en el calendari de moltes de nosaltres: 15 d’agost, la diada de la Festa Major d’Estiu del nostre poble, una oportunitat per a demostrar a la gent de Castelldefels el que la nostra colla és capaç de fer.
Quedem totes al nostre local d’assaig, on els nervis i l’emoció ja van treient el cap. Ens posem la camisa groga, ens enfaixem… estem preparades!
Les gralles comencen a tocar i baixem totes juntes cap a la plaça. La canalla al capdavant, amb un somriure de bat a bat, i estrenant el ja tradicional mocador de festa major tenyit de groc. Darrere, un munt de camises grogues que canten ben fort “Alegria! Que és Festa Major!!!” seguint la música de les gralleres del Toc de Vent, que guien la colla, un any més, cap a la nostra plaça.
Una vegada allà, sentim les paraules del nostre cap de colla, l’Oscar. Com sempre, el seu discurs ens transmet confiança i seguretat, i ens anima a gaudir de la diada que està per venir, sabent que portem la feina feta.
Unes últimes respiracions de concentració i muntem la pinya per al pilar caminat amb el que entrarem a la plaça. Les indicacions clares i segures del Pau donen confiança a tota la formació, i el pilar avança ferm i sense problema, acompanyat pels aplaudiments de tot el públic. Ara sí, la diada ha començat!
Un any més som aquí, a la nostra plaça, preparedes per a portar uns castells que no deixaran a ningú indiferent. Arribem a aquest punt havent fet una bona feina, i ens plantegem portar la mateixa diada que fa unes setmanes vam fer a Sitges. Tot i la seguretat que tenim en les estructures, som conscients que no ens hem de confiar, per tant ens concentrem i intentem anar, com sempre, castell a castell.
Arriba la primera ronda i s’anuncia que sortim de 5d7. Es quadren baixos i es munta la pinya, la colla està preparada. Ens enfrontem a un dels nostres màxims, però sabem que si ho donem tot, el castell sortirà. Pugen segons i ho veuen bé, l’Oscar mana als terços que comencin a pujar, i sona el toc casteller.
El castell puja ràpid i segur, i tot i que la torre es gira una mica, s’aguanta sense problemes. La pinya prem fort i sua la camisa, aguantant les estrebades i mantenint-se com una roca. La canalla puja i es va col·locant, deixant enrere les petites indecisions… confien en les indicacions de l’Oscar, confien en la colla i confien en elles mateixes. L’Aina fa la primera aleta i ràpidament fa la traspassada i aixeca de nou la mà, carregant el castell.
El més difícil ja està fet. El castell es descarrega i ens anotem un altre 5d7, un d’aquells que dóna gust lluitar. La plaça s’omple de crits i aplaudiments del públic, nosaltres ho celebrem, però intentem contenir l’eufòria… encara queda molta feina per fer.
Fem silenci ràpidament perquè Xicots de Vilafranca està tancant la pinya del seu 4d8. Algunes anem a ajudar a la pinya, d’altres ens ho mirem des de fora, però a totes ens ve una imatge al cap, i no podem evitar imaginar-nos aquest castell amb camises grogues…
A la segona ronda anem a pel 7d7, un castell més estable que el 5d7 però que no deixa de ser un dels nostres màxims, i que no tenim moltes oportunitats de portar a plaça ja que requereix moltíssimes camises… però avui és el dia! Aquest cop portem un 7d7 diferent a l’habitual, amb alguns canvis al tronc i al pom de dalt, i que no ens fan dubtar en cap moment que el castell s’assolirà fàcilment.
Es tanca la pinya (aquest cop triguem una miqueta més… no hem d’oblidar que és un castell que requereix moltíssima gent!), segons pugen i la Silvia comença a manar al tronc perquè tiri cap amunt. El castell perd una mica de forma durant la pujada, però no pateix en cap moment. Els dos poms es mantenen ferms i aguanten el que calgui, la Susi puja ràpida i decidida. Primera aleta… segona aleta… i ja està! Castell carregat! La plaça queda sorpresa en veure l’estructura, quin “castellot”! Durant la descarregada es pateix una miqueta més, però la pinya treballa com ho sap fer, aguantant el castell fent un últim esforç… i castell descarregat! Un cop més, demostrem que si som prous i anem a una, podem amb tot.
Els castells assolits fins ara fa que se’ns oblidi la importància de la tercera construcció: un 4d7p, el castell amb més recorregut dels que portem avui. No hem d’oblidar, però, la complexitat que comporta aquest castell, en el que totes les parts es veuen forçades a treballar de manera complicada: la pinya requereix una distribució diferent, el tronc no disposa de l’ajuda de les agulles, el pilar només es sosté per quatre persones, etc.
Però els resultats al local d’assaig i a les places ens avalen, així que encarem la tercera ronda amb seguretat. Cada persona implicada sap bé la feina que ha de fer, i això fa que el castell, tot i estar una mica obert, aguanti sense patir per cap banda. La Berta fa l’aleta amb el seu característic somriure i l’Aina entra al pilar, que es descobreix a mesura que el tronc del castell va baixant. I pam! Tanquem la tercera ronda amb les tres estructures descarregades!!!
Amb la ronda de pilars arriba un moment que a més d’una ens provocava un cert nervi… perquè portem el pd5 aixecat per sota! Feia més d’un any que no el portavem a plaça, però els bons resultats als assajos fan que les sensacions siguin més que bones.
La pinya comença a aixecar el pilar pis a pis. Les aixecades són bones i efectives, es nota que ho hem assajat de valent. Just en l’última aixecada apareix alguna tremolor que fa que el pilar es compliqui, però l’alineació del tronc està formada per les nostres pilaneres per excel·lència, i la seva experiència treballant juntes fa que sàpiguen resoldre les complicacions. Es tanca la pinya, l’Aina fa l’aleta i comença a baixar. Podem sentir l’emoció de la plaça i la colla explota en crits d’eufòria. Celebrem que ho hem tornat a aconseguir, que hem tornat a fer una gran diada!!!
Però sembla que tot això no és suficient, encara tenim ganes de més! L’Olga, que havia estat anunciant tots els castells de la diada, agafa el micròfon un cop més per donar una sorpresa final: una prova del 4d8!!! La nostra plaça està a punt de veure la primera estructura de 8 portada per la colla.
No és cap secret que per a nosaltres aquest moment significa moltíssim, una mirada cap a un futur potser no molt llunyà… Ja portàvem molt de temps provant-ho als assajos i el resultats havien estat molt bons. Així que, per què no aprofitar una diada com aquesta, plena de camises, per tancar una gran pinya i pujar el castell?
Doncs som-hi! Es tanca la pinya i pugen segons. El nucli ha quedat una mica deformat i preferim baixar-lo… Si ho fem, ho fem bé. Es tornen a quadrar baixos, es torna a muntar pinya (aquest cop amb molta més cura) i ara sí, tot a punt per a que la prova comenci. El tronc va pujant, aquesta vegada les gralles no toquen, i podem sentir perfectament com el Pau diu una frase que fa que a totes se’ns posi la pell de gallina: “Quintes, amunt!”. Quina emoció, un moment històric per a nosaltres!!! Quintes es col·loquen i dosos comencen a pujar. La prova va bé, però no volem forçar la màquina i el Pau fa baixar la prova amb dosos a l’alçada de quartes. Els crits d’emoció s’estenen per tota la plaça… de cop, la nostra colla s’ha fet més gran.
Per a posar la cirereta final a la diada, aixequem sis pilars de canalla. Un moment molt especial per fer un reconeixement a la feinada feta i a la valentia de les més petites de la colla, que a la vegada són les més grans. Quin orgull per a la nostra colla comptar amb elles! Molt bona feina, canalla!!!
En mig dels pilars de la canalla s’aixeca un pd4, que deixa anar una tela blanca on hi diu “Força Alberto”, un missatge de suport per al nostre company Alberto (Nisho). La teva colla està amb tu i t’enviem moltíssims ànims i força!
La diada acaba i ens reunim totes per escoltar el discurs final del nostre cap de colla, que ens emociona i ens motiva per seguir avançant per aquest camí. L’Oscar aprofita per a fer els agraïments a tota la gent del poble que ens ha donat tantíssim suport durant tota la diada, a les companyes del Prat i de Grillats per venir a fer pinya, als Xicots de Vilafranca per acompanyar-nos en aquesta diada tan important per a nosaltres, i al Toc de Vent per estar sempre fent castells amb nosaltres. I finalment, totes a una deixem anar un “PIT I AMUNT, I VISCA LA COLLA DEGANA!” que fa tremolar tots els racons de la plaça.
Ara ens toca gaudir d’unes vacances més que merescudes, i en unes setmanes ens tornarem a trobar i seguirem treballant de valent per poder assolir noves fites.
De moment, agafem aquest descans amb el record d’una diada que ha estat el resultat de la feina constant de tot un tram, i en la que hem demostrat que tenim més que assolits els castells de 7 i que estem més que preparades per afrontar el camí cap a UN PIS MÉS.»
Resultat de la diada: p4cam, 5d7, 7d7, 4d7p, p5ps, p4, 6 x p3 (canalla)
