Dilluns, 8 de desembre 12h del matí. Estem a la plaça de l’església a punt de començar la processó, un tradicional cercavila en el que, acompanyant a la Verge, anem fent pilars. Durant la processó fem set Pilars de Quatre, en els quals s’estrenen moltes persones noves. Però no sembla un cercavila corrent, la gent esta diferent. Tothom sap que ha arribat el dia que portem esperant tot l’any, el dia pel qual hem estat assajant forts i valents cada dimarts i divendres des del mes de Març. Així que, nomes acabar la processó, tothom, sabent el que ens espera aquella tarda, escampem ràpidament de la plaça. Alguns marxen a les seves cases per dinar i descansar una mica, d’altres, anem al local: és moment de passar aquets nervis en companyia.
S’apropa l’hora! Una mica abans de les 5 de la tarda baixem cap a la plaça en cercavila, ballant i cantant amb la canalla i les gralles al capdavant. Veiem la plaça a mesura que ens anem apropant i els nervis, com una immensa serp que ens estreny les entranyes, comencen a créixer en la majoria de la colla. Uns pregunten que amb quin castell sortim, altres aconsellen com hauríem de fer-ho, tots motivats, nerviosos i preparats per la diada.
Arribem a plaça, on ens esperen la colla convidada, els nostres fillols, Els Encantats de Begues.
Una vegada esta tot a punt, ens preparem per començar l’actuació.
Entrem a plaça amb el Pilar de Quatre Caminat, construcció que feia molts anys que no es veia de color groc a aquesta plaça, i que creiem que aquesta plaça s’ho mereix! Els nostres fillols també entren amb un fabulós Pilar de Quatre Caminat tot i que una vegada arribat al seu lloc a la plaça, es trenca just quan comença la seva descarregada.
I arriba l’hora de de la primera ronda, sortim nosaltres, la tècnica decideix començar amb castell en el qual teníem més confiança, el Tres de Set. De totes maneres, ja s’avisa a la gent que el castell s’haurà de lluitar, perquè els castells no es regalen. I si volem seguir amb totes les construccions que portem assajades, aquest no pot sortir malament, de cap manera!
Sonen gralles del Tres de Set, els segons ja són amunt, la resta de castellers ja és a la pinya, la estructura es construeix! El castell es carrega amb un pel de nervis, però la canalla no tira enrere en cap moment i puja i baixa com autèntics campions… Primer castell descarregat de la diada!
És torn dels Encantats, que provaran el Quatre de Sis amb l’Agulla, castell que fa poc que el van estrenar, però que descarreguen sense patir gens, li han agafat les mides a aquesta construcció. Les dues colles hem començat d’allò més be la diada!
Es l’hora, s’anuncia el Tres de Set amb l’Agulla, castell inèdit d’aquesta colla, ara si es el moment de controlar els nervis. El castell es amunt, una vegada comencen a pujar quarts, es comença a crear un pilar dins aquest tres de Set que tenim dominat. El castell tremola, però ja sabem que aquet castell ens faria suar de valent! El pilar ja esta creat dins l’estructura, quan, de sobte, s’escolta, gràcies a les gralles, el moment en que el castell es carrega! Tot el castell respira i espera el moment més important: l’entrada de l’acotxadora al pilar, i tot el castell s’obre per intentar no tocar el pilar. Les sensacions son bones, sembla que es descarregarà, que aquell tros de castell ja és nostre, que tot el suor i sacrifici que hem fet ens ho retorna en forma de gloria… Però de sobte, es nota la pèrdua sobtada del pes, de cop tot, deixa de vibrar: el castell es trenca pels pisos de dalt, la impotència extrema, la sensació de no poder fer res en aquella situació.
Els serveis sanitaris s’apropen per veure si la caiguda ha tingut conseqüències greus. La gent està molt nerviosa, moment en el qual es afloren totes les sensacions i emocions de cada una de les persones de la colla, gent plorant perquè no s’ho creu. No ens mereixem aquest resultat desprès de tant de treball.
La diada s’atura ja que algunes persones tenen contusions en diferents parts del cos, però ninguna greu.
Quan ens donen permís els serveis sanitaris, els nostres fillols descarreguen el Tres de Sis amb l’Agulla, castell que desenvolupen perfectament.
Desprès de fer un recompte i un anàlisi de danys, per veure si la caiguda anterior ens ha afectat, decidim baixar les intencions i anar a per la Torre de Sis, castell el qual volíem pujar un pis, però ens adonem que no és el moment… ara es necessita un castell gran però segur, i motivador, i aquest és la nostra estrella. El descarreguem sense cap patiment. Hi ha gent que pot pensar que no vam fer el correcte, però a nivell de colla era l’única cosa que podíem fer.
Es el torn de Begues, que es preparen per provar el Dos de Sis, castell que han descarregat una vegada únicament però volien tornar a fer-ho. El castell es trenca per indecisió de la canalla, tarda molt en arribar a dalt.
La diada es torna a aturar per la marxa dels serveis sanitaris, moments en els quals aprofitem per veure que podem arribar a fer per acabar amb la diada, podrem arribar a fer el Quatre de Set? Podríem intentar-lo, però ens vam adonem que és arriscar massa sense tenir la garantia de poder-lo descarregar.
Amb la tornada de la ambulància ens preparem per llençar el nostre últim castell, ens decidim pel Quatre de Sis amb l’Agulla, castell que no pateix en cap moment i que ens permet acabar la diada molt dignament i amb 3 castells descarregats.
En ronda de pilars, enlloc de finalitzar amb el Pilar de Cinc, decidim dos Pilars de Quatre, però una mica especials, ja que un s’aixecava per sota i l’altre es basteix normal, i es descarreguen al revés, el que s’havia carregat normal, es desmunta per sota, i l’altre es descarrega com un pilar tradicional. Els Encantats també fan un Pilar de Quatre.
I per finalitzar, com ja és tradicional a la Festa Major d’Hivern, acabem amb el Pilar de Quatre al balcó de l’ajuntament, en el que hi puja tota la canalla i que es van estirant amb una faixa fins que arriben al balcó.
Conclusions: Hem fet molt de treball que no ens ha donat tot el que ens mereixíem, però hem sabut aixecar-nos desprès d’una caiguda. Hem fet molt de treball de futur, tot el que ens ha quedat pendent aquesta temporada ho hem de fer!! Tenim un Quatre que recuperar, una torre que pujar un pis i un Tres amb el pilar que ja hem vist que som capaços de poder descarregar… Ens ho creiem? I tant que sí!
Dissabte que bé, última actuació de la temporada, a Gelida. I desprès unes merescudes vacances.
Enhorabona a tots per aquesta meravellosa temporada!!!!