El carrer de Sant Francesc de Sitges comença a omplir-se de camises grogues. Fa una xafogor de mil dimonis. Alguns hem menjat poc perquè els nervis no ens han permès menjar més. Es llegeix expectació a la cara de tothom. Encara queda una estona per començar la cercavila que ens ha de portar fins a la Plaça Cap de la Vila, on se celebrarà la diada. Tots tenim ganes que això comenci. Estem impacients, molt impacients. El cap de colla no arriba. El cotxe li ha jugat una mala passada i és a les costes del Garraf en pana. Més nervis. Incertesa. Tot se soluciona, però, i el cap de colla arriba just per iniciar la cercavila.
Entrem a plaça amb pilars caminats. Primer els Minyons de l’Arboç, després la Jove de Sitges, tot seguit la Joves de Valls i per acabar nosaltres. Un pilar preciós que es descarrega sense problemes. Primera fita del dia assolida. I comença la primera ronda. Anem tercers i anunciem el 5 de7. Just aquest any els Grocs celebrem els 35 anys i el nostre sostre és el 5 de 7 carregat. El vam carregar ja fa molts anys, al 1994, al Concurs de Castells de Tarragona i el vam tornar a carregar l’any passat al Concurset de Torredembarra. No l’hem descarregat mai encara… El repte d’avui, doncs, és màxim.
I arriba el moment esperat, anhelat, desitjat. Es col·loquen segons, pugen terços i sonen les gralles. Això ja comença, ja no hi ha marxa enrere. Els nervis envaeixen tota l’estructura, que tremola força, però les mides són bones. Amb els quarts ja col·locats, pugen dosos. Els del tres ja s’han col·locat, però els del dos encara no. Entra l’acotxadora del 3, la Berta, i l’Íria, l’enxaneta, fa via i el corona quan tot just s’estan col·locant els dosos del 2. L’acotxadora del 2, l’Aina, no perd ni un segon i, àgil i decidida, es col·loca just a temps perquè l’Íria el coroni. Ja el tenim carregat! En aquest instant tots som conscients que falten pocs segons perquè fem història, tots sentim que ja està, que ja ho tenim. La il·lusió, les ganes d’aconseguir-ho, però, ens juguen una mala passada i el castell comença a perdre mides. Encara queda feina, no ens podem relaxar. Ara no. Ho tenim a tocar i no ho podem espatllar. La canalla baixa com un coet, surten dosos, tot el castell tremola, aquest cop és l’emoció la que ens fa perdre el control dels nostres músculs, la que ens torna, per uns segons, maldestres. Els terços ja són a pinya, ja està, ja el tenim, ja és nostre, 5 de 7 descarregat!!! Ho celebrem, ens felicitem, saltem i cridem. La diada, però, tot just ha començat, i ens veiem obligats a centrar-nos, a deixar de banda l’alegria del moment i concentrar-nos de nou. Tenim feina. Encara hem de descarregar dos castells.
A segona ronda anunciem el 4 de 7. Enguany ja n’hem descarregat uns quants. El tenim molt assajat i ja li hem perdut la por. El castell puja amb molt bones mides i ferm com una roca. La indecisió de la canalla, però, ens obliga a desmuntar-lo. No passa res. Decidim tornar-lo a intentar a tercera ronda. Aquest cop el castell no té tan bones mides, però també puja ferm i es descarrega sense complicacions. I arriba la ronda de repetició. Anunciem el 3 de 7, el vell conegut. No ens en podem refiar, però. Tothom està relaxat, potser massa, i la Tècnica ens esperona perquè parem atenció. El castell està fantàstic i, tot i que s’obre una mica a la baixada, es descarrega amb solvència.
La diada està a punt d’acabar. Hem descarregat el primer 5 de 7 de la història de la colla i l’hem acompanyat de dos castells de 7 més. I ho hem fet fora de casa i amb 120 camises grogues a plaça. Què més podem demanar? Doncs sí, encara ho podem millorar. Sembla impossible emocionar-se més del que ja ho estem en aquests moments, però tot és possible quan hi ha il·lusió, quan hi ha implicació, quan hi ha esforç, quan hi ha compromís. Així, com si d’un truc de màgia es tractés, ens traiem del barret cinc pilars de 4 simultanis, cinc pilars preciosos, que pugen i baixen absolutament coordinats, cinc pilars que demostren que ens fem grans, cinc pilars que arrodoneixen una diada quasi perfecte i ens tornen a emocionar. Pell de gallina!
Ja està, ja ho hem fet i ja ho hem celebrat. Ara toca asserenar-nos i seguir amb la feina ben feta. La setmana vinent actuem a Castelló d’Empúries i una setmana més tard tenim la diada de Festa Major de la nostra ciutat, una diada en què, si tot va bé, tornarem a fer història!
