Aquest passat 21 de maig vam celebrar a la nostra plaça el 40è aniversari de l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels.
Va ser un dia molt especial i important, i la crònica ens la porta una persona molt arrelada i compromesa a la nostra institució i la colla.
El Carles Navarro, secretari de l’ACPC i tècnic de pinyes dels Grocs!
CRÒNICA DIADA D’ANIVERSARI 21/05/2022
HEM TORNAT.
Com a tècnic, la diada va començar molt abans de dissabte. Van ser dues setmanes, plenes de missatges a castellers i castelleres que últimament, per circumstàncies dels temps que vivim, no havien pogut vindre a donar un cop de mà. Necessitàvem mans i pits per poder portar el que volíem, i el que la colla, amb els seus castellers i castelleres mereixien portar a la nostra plaça. La veritat és que la resposta va ser extraordinària, i vam poder omplir l’APP de noms.
La sensació a l’assaig de divendres previ, va ser insuperable. Quin tros d’assaig, de veritat. Això ens va donar una seguretat en tècnica immillorable, amb la sensació que podríem portar tot el que ens proposéssim a plaça.
Dissabte després de dinar, comi i tècnica vam pujar a l’agrupa per encaixar pinyes i troncs, muntar barra, preparar taules i deixar-ho tot a punt per a la festa que viuríem després. En acabar vam baixar a plaça.
Després d’arribar al lloc, i veure tota la gent habitual, i cares que feia temps que no veiem, però, que semblava que no hagueren passat aquests quasi tres anys de pandèmia, sinó 2 assajos, vam començar l’actuació.
A plaça ens acompanyaven, Sant Feliu, l’Arboç i Cornellà.
Vam començar amb 2 pilars de 4 per donar la benvinguda a tots aquells que ens veien a plaça. Això només era el preludi del qual arribaria després.
Comença la primera ronda, i de la forma més contundent i emocional que es podia. El castell es va fer molt llarg, i això va fer patir molt als baixos, que van esprémer tot l’alè que tenien. Després de quasi tres anys fèiem un castell de 7. Va ser un 3d7 ben patit, molt llarg, però descarregat. Va ser una sensació tan i tan gran…
El meu primer pensament va ser simplement, que hem tornat.
Després de tant de temps, ens ho hem de creure, hem de ser conscients que els castells de 7 arriben amb tot l’esforç que està fent la colla, assaig rere assaig, i actuació rere actuació.
A segona ronda, llança’m un 2d6. Amb la gent que hi havia, vam poder muntar una pinya increïble, i sent un castell que tenim molt ben rodat el vam assolir molt satisfactòriament, fins al punt de passar-li la guinda amb una figuereta que ens ha deixat una foto espectacular, per emmarcar, i va deixar a tothom que mirava atònit.
A tercera ronda, vam haver de prendre una important decisió. La nostra intenció inicial, era fer un 4d7 i clàssica a la butxaca, però, donat que el 3d7 a primera ronda va ser un castell molt patit pel que fa a baixos, vam prendre la decisió de llençar el castell reserva, per tal de no comprometre l’estat físic dels de sota. Així doncs, vam fer un 4d6p.
Castell que va sortir amb molta efectivitat. Vents al pilar i descarregat.
Només, faltava la ronda de pilars. Ferms al nostre full de ruta, i havent fet pilars per sota a totes les darreres actuacions fent del per sota un clàssic en la nostra graella de castells, vam llençar un gran pd5xs. Una bona forma de finalitzar una diada a casa, amb l’adrenalina fins als núvols. Ben forts pujant pis a pis, fins a aixecar el baix, uns segons de pinya tancada, i la inversa. A poquet a poquet cap avall, descarregant el pilar tal com l’havíem carregat.
A saltar i cridar d’emoció a plaça. Tots sabíem que era la diada que ens mereixíem.
Passat el motivador discurs del nostre capde, i sotscap, cap al local a festejar tots plegats la fita. A partir d’aquell moment, tot el que va quedar ens el guardem plegats, perquè donaria per una altra crònica.
En conclusió. Venim de temps molt durs, tots ho sabem. Coneixem aquesta realitat, i és que ens van tallar les ales en el millor moment, però, hem sigut pacients, i sobretot, hem cregut, i creiem. Aquesta colla, només pot anar cap a dalt amb la mateixa decisió i esforç que la pujada del pd5xs, que reflecteix molt bé l’esperit que hem assolit, i és que, entre nosaltres ens aixequem, entre nosaltres fem pinya, ens donem pit, ens aguantem, i són els mateixos castells que patim i gaudim tots junts els que reflecteixen el camí a continuar creixent, perquè ens anem aixecant per sota, i sempre cap amunt. Colla, aquests dies ho podem dir ben alt. Pit i amunt!, i visca la colla degana! HEM TORNAT!!