A 3 segons de la glòria.

Amb el fred de desembre arribava la nostra festa major d’hivern, fita marcada a la nostra agenda amb lletres majúscules. La que havia sigut escenari de grans reptes del nostre passat havia sigut l’escollida per tornar-ho a fer.
Volíem portar a plaça el carro gros, un 4d8 al que li acompanyarien el 5d7 i el 7d7 per aconseguir així la millor diada de la nostra història.

L’empenta i la feina impecable de la colla durant tota la temporada ens va convèncer de què havia arribat el moment. Setmanes abans del dia 8 vam viure els millors assajos que s’han viscut a la sala magna, fet que ens va fer acabar de creure. Aquests assajos juntament amb la campanya més important que s’ha vist a la nostra ciutat per la nostra colla, que no només ens va fer creure, va aconseguir reunir per primer cop més de 200 persones defensant la groga. Sense adonar-nos-en, ja havíem començat a fer història.

Arribava el dia 8 amb la barreja de nervis i sentiments pròpia de les grans ocasions. No hi havia marxa enrere, tots i totes estàvem convençuts que ens ho havíem guanyat. Tots plegats vam arribar a plaça on ens vam adonar de la que havíem liat. La plaça més castellera del baix Llobregat era plena de gom a gom per fer-nos creure encara més.
Sense més dilació vam posar-nos a la feina. Els Castellers de Castelldefels fent honor al seu ADN anunciàvem el carro gros de sortida, decisió valenta i arriscada que deia molt de nosaltres.
I així va arribar el segon intent desmuntat de castell de 8 de la nostra història. Els nervis no ajudaven pas ni feien justícia a les darreres proves que havíem viscut a assaig i amb l’acotxador al pis de quints el vam haver de baixar. No trigaríem en tornar-ho a intentar, aquest cop això si després de haver de desmuntar tot un seguit de peus que només feien que sumar desgast i més nervis. Al segon intent el castell no va pujar amb les millors mides i el vam haver de batallar de principi a final. Però quan t’enfrontes a una bèstia com és el 4d8 saps els riscos als quals t’enfrontes. La bèstia va mossegar i ho va fer quan només érem a 3 segons de començar a domar-la.
No va poder ser, ens havíem quedat a només 3 segons d’aixecar-li la mà al 1er castell de 8 de la colla.
Afortunadament, la caiguda va ser prou neta i ningú va patir cap lesió greu. El cop era sobretot moral, ens havíem quedat molt a prop.

Un cop arribats a aquest punt, havíem de fer quelcom més difícil, havíem de redirigir la diada. Volíem sortir de plaça amb 3 castells descarregats i així ho vam fer. L’empenta, la unió i sobretot la valentia de la nostra canalla ens va fer sortir de plaça amb una clàssica de 7 que demostrava el caràcter propi d’una colla a la qual mai li han regalat res i sempre ha hagut de remar a contracorrent.

I si, no va poder ser, però sabeu què? Això també forma part del nostre ADN. Com quan vam fer amb el primer intent de 3d7p que l’any després descarregaríem. Com els primers 5d7 carregats al concurs, que a sitges descarregaríem. Com aquell intent de 2d7 de festa major, que anys després coronaríem a Torredembarra.
Un ADN forjat a força de caure i tornar-se a aixecar.
Ho tornarem a fer colla, continuarem plantant cara a la utopia i recordeu, com diu la cançó, la victòria ens sorprendrà si la continuem buscant.

Aprofiteu les vacances per descansar i agafar forces, ja que a la temporada 2024 tenim deures pendents. Això només acaba de començar, ens ho passarem molt i molt bé..

Pit ben amunt i VISCA LA COLLA DEGANA!