Aquest dissabte va ser una jornada extraordinària, plena de vigor i emoció, amb la participació de les colles castelleres: Castellers de Mollet, Castellers de Terrassa I Castellers de Castelldefels. En arribar a la plaça, el mormol de la gent i els colors de les camises castelleres ja indicaven que alguna cosa especial estava a punt de succeir. 

Al començar la diada vaig buscar el meu lloc a la pinya, mentre observava com les primeres colles aixecaven pilars de 4. L’escalfor del sol de la tarda reflectia la intensitat creixent, a mesura que cada colla col·locava els baixos per als castells que vindrien després. Les gralles omplien l’aire, creant una atmosfera carregada d’expectació. 

Era l’hora del primer castell de la tarda, un 3 de 7: 

Quan vam tancar pinya, el silenci va caure sobre la plaça. Cada moviment, cada gest, estava carregat d’una precisió metòdica. El teníem molt ben preparat. La tensió era tangible, però també ho era la bellesa de l’art casteller prenent forma davant els ulls del nostre poble. Quan el castell va assolir la seva altura màxima, l’alegria va explotar en una ovació unànime. I ara tocava treballar per descarregar-lo. 

Segona ronda, 4 de 7: 

Vaig sentir com la meva pròpia excitació es barrejava amb la dels altres membres de la pinya. Les instruccions ràpides i els ajustaments precisos es van fer sentir, com una orquestració perfecta, mentre el castell prenia forma damunt nostre. 

El pes del tronc poc es va fer notar, ja que era pensant en un futur no molt llunyà, però amb la confiança mútua, mantenia la nostra pinya resilient. Mentre els altres pujaven, la nostra feina com a membres de la pinya era mantenir-nos fermament plantats al terra, mantenir la forma i donar suport amb una força constant. Al toc de gralles, ens vam adonar que teníem la feina molt ben feta. Descarregat! 

Tercera ronda, 5 de 6: 

Quan va arribar el torn del 5 de 6, la nostra pinya es va enfortir encara més. La coordinació entre els membres va ser clau, i vaig veure com segon i terç prenien forma amb una gràcia i una precisió inigualables. La meva admiració pels altres membres de la pinya i per tots els castellers va créixer amb cada moment. Un cop més, vam assolir el repte i el vam descarregar. 

Pilar de 5: 

En formar la pinya, vam estar units, els braços entrellaçats com les peces d’un enginyós trencaclosques humà. La connexió entre nosaltres no només era física, sinó també emocional. Sabíem que la nostra força col·lectiva era crucial per aixecar aquest pilar de 5, i aquesta consciència es reflectia en les mirades determinades i els somriures de confiança. 

Amb cada moment que passava, vaig ser conscient de la fragilitat del pilar de 5. La pinya mantenint la seva forma era clau per a la seva estabilitat. La nostra concentració no va defallir mentre la pinya es mantenia en posició, i vaig sentir la responsabilitat compartida de mantenir viva aquesta estructura. 

Quan finalment el pilar de 5 va ser completat amb èxit, la pinya va esclatar en aplaudiments i abraçades. Va ser un instant de triomf i camaraderia, una experiència compartida. Com a membre de la pinya, vaig sentir que havia contribuït a aquesta estructura col·lectiva, un testimoni de la força i la cohesió que defineixen la tradició castellera. 

Per acabar, el tancament de la diada castellera de dissabte va ser com una culminació d’emocions compartides i triomfs col·lectius. Com a casteller, vaig emportar-me amb mi la sensació de comunitat, la consciència de ser part d’una tradició viva i vibrant. El tancament de la diada castellera va ser com la darrera pàgina d’un llibre fascinant, i vaig marxar amb el cor ple de gratitud per haver viscut una experiència tan única i enriquidora. A cada passa que donava fora de la plaça, portava amb mi la memòria d’aquells castells que havien tocat el cel i l’esperança de futures diades plenes d’emocions (castells de 8).