Sin categoría

  A la Brugués no li calen gaires presentacions. Quan va entrar a la colla, ara fa 8 anys, era un esquitx de 6 anyets. Va començar d’acotxadora i, al llarg dels anys, ha anat creixent i baixant de pis, fins arribar, tot just fa un parell de dies, al pis de terços. La Brugués és una GROGUETA, així, en majúscules. S’estima tant la colla que sempre la descriu com una “gran família”. I és que ella s’ha fet gran amb el Grocs i d’ells n’ha après valors tan importants com l’esforç, la superació o el seny. Avui és la nostra petita Brugués, que ja no és tan petita, qui ens explica com va anar la diada de diumenge passat al Prat: “Després d’unes diades bastant bones a les últimes actuacions, vàrem anar al Prat, on acostumem a tirar 1 o 2 castells de 7. Després d’un assaig de divendres bastant bo, però amb unes quantes dificultats, arribem al Prat i la tècnica anuncia dos pilars de 4 conjunts amb les altres colles: Castellers del Prat i Castellers del Riberal. A primera ronda tirem un castell que ja el tenim i que és molt fàcil per a nosaltres, comencem amb un 3d7, que molt aviat veurem amb un pis més. Puja amb molt bones mides i amb estrenes al tronc, com el nostre cap de colla, l’Òscar, al pis de terços i una estrena a la pinya: l’Isaac de vent. El castell va molt bé de mides i es descarrega amb facilitat. A segona ronda la Tècnica vol llençar un castell amb estrenes a diferents posicions, que li hem d’afegir il·lusió, esforç, valor, dificultat i molta confiança. Un castell on m’estreno jo al pis de terços, sent la persona més jove de la colla que l’ha fet, i el Nil al pis de segons. Jo fa justament 8 anys que vaig entrar a la colla, i en 8 anys he fet d’enxaneta, d’acotxador, dosos, quarta i terça. Mare mevaa… El castell comença a pujar amb molt bones mides i amb moltíssima confiança perquè hi havia estrenes. El castell va molt bé, es col·loca la canalla i al segon baixa, quina canalla més valenta! En baixar, a quarts i terços ja es comencen a escoltar els crits de felicitat, les rialles i els somriures a les cares de la colla. Ho celebrem com una gran família. En acabar aquest castell, la tècnica ens parla del pròxim castell, un castell que no va anar gaire bé a l’assaig, però amb la confiança que portàvem i la canalla que estava molt concentrada el vam tirar endavant. Vàrem tirar el 3d7 amb pilar, un castell que el tenim i que el podíem fer amb facilitat. Comencem a pujar i els segons es rumien que no està molt bé i el baixen. Al segon intent sembla que està millor i puja tot el tronc i tota la canalla molt confiada. Arriben al pom de dalt i una súper aleta, baixa l’enxaneta molt fineta, baixa tot el tronc i es veu un pilar al mig amb molt bona forma i amb molt bona mida. Es descarrega amb bastant facilitat. Per arrodonir la diada, anunciem un pilar de 5 i es carrega i es descarrega amb facilitat. Després, 2pd4 amb un pilar que sembla ja que anem per bones mides per fer un pilar de 5 i que té un bon futur. Després d’aquesta gran diada, l’Òscar fa el seu discurs de cada diada amb el Sheikh. Les paraules clau de l’Òscar diuen que mirem al passat i que ara mirem al futur, han canviat moltes coses amb els castells. A continuació, com cada diada en què alguna persona s’estrena, fem com un petit bateig de la gent que s’ha estrenat: l’Isaac, l’Òscar, la Brugués i el Nil.” Resultat de la diada: 2p4, 3d7, 4d7, 3d7p, p5, 2p4  

L’Albert (més conegut per tots com Vrede) va entrar «formalment» a la colla (com diu ell) al maig de 2018, però ja feia temps que venia a ajudar-nos a les diades importants (concurs i Festes Majors). Sempre ajuda a la pinya allà on més calgui, ja sigui fent de tap, de crossa, d’escaleta o a l’últim cordó i, de tant en tant, fa de baix d’algun pilar. Diumenge passat, a la Diada Magenta de Sant Feliu de Llobregat, es va estrenar de baix a un castell i avui és ell qui ens explica com va anar la diada: «Segona diada de l’últim tram de temporada. Arriben els primers castells de 7 i sembla que ara sí, que això ja va de debò. En el seu discurs d’entrada, l’Óscar torna a parlar-nos de «castells de futur». Què vol dir un castell de futur? Un pis més? De moment, però, cal concentrar-se en la diada d’avui, i comencem amb dos pilars de 4 que, com sempre, miren cap a un lloc diferent que la resta de colles. A la primera ronda, ja comencem a veure de què va això dels castells de futur. Puja el primer 3 de 7 amb un pom lleuger: la Susi i l’Elsa. La Marta, tècnica de canalla, resumeix l’estrena del pom amb un somrient i confiat «molt bé, tot». El cap i el sots-cap de colla no estan per valoracions i recorden que hem d’anar a fer pinya a Cornellà. A la segona ronda arriba un 4 de 7 format només per dones a partir del pis de terces, i amb una nova estrena al pom de dalt: l’Íria i l’Elsa feien de dosos juntes per primer cop. Més avall, al pis de segons, s’hi estrenava el Pablo, que ha estat «amb la moto» des que han pujat terces i ha deixat el seu baix marejat com una batidora. El Jordi, tècnic de pinyes, comenta que tant el 3 com el 4 han deixat molt bona impressió, que han estat molt quiets a pinya, i que estan molt contents. A l’última ronda hi portem un 3 de 6 amb el pilar, repetint la canalla de la setmana passada amb l’Eva i el Toniki agafant més experiència i confiança. Aquest cop, a més, amb una estrena molt especial al pis de baixos: jo mateix :). Acabem la diada amb un pilar de 5 supersòlid. Ha estat una diada en general de bones sensacions, amb ganes de seguir treballant per poder tancar la temporada amb una festa major d’hivern que, amb un pis més o no, de ben segur que tornarà a fer història.  Som-hi Grocs!» Resultat de la diada: 2 p4, 3d7, 4d7, 3d6a, p5

La diada d’ahir a Palafolls, on vam actuar al costat dels Maduixots, no va ser una diada de grans castells, però sí de dues grans estrenes. Una d’elles va ser la de l’Eva, la nostra dosos més novella. L’Eva fa ben poc que és a la colla, però ja té el cor groc. Avui és ella qui ens fa la crònica de la diada: «Palafolls, 8 de septembre de 2019. Avui, a les tres i mitja ja estàvem a l’autocar camí de Palafolls. Patia una mica perquè el cel amenaçava pluja, i jo em volia estrenar, però al final hem tingut molta sort i no ha plogut. Em notava una mica nerviosa per fer el castell a plaça, tot i que a l’assaig va anar bastant bé. Vam comencar amb un pilar de 4 caminant (molt xulo) i just després d’això venia el castell on el Toniki i jo ens estrenaríem, el 3d6 amb l’agulla. En el castell em vaig sentir segura. Quan ja vaig baixar tothom em felicitava, va ser molt guai. Després va venir el 2d6, un castell difícil que en un moment va patir una mica. Llavors es va fer el 3d6, amb el pom lleuger tant desitjat, i va anar molt bé. Al final vam acabar amb un pilar de 5 i desprès amb dos pilars de 4 simultanis, tots tres genial. Llavors, com és costum amb la gent que s’estrena, ens van dir al Toniki i a mi que ens féssim una foto i, per darrera, la resta de la canalla ens va mullar.  En fi, una diada en què, com bé va dir el cap de colla, no hi va haver castells molt grans, peró per a mi una diada molt especial i que mai oblidaré.»  Eva Herrero Saltor La Marta (mare de l’Eva), afegeix: «Emocionada en veure la meva filla tan feliç construint quelcom tan maco» Marta Herrero Resultat de la diada: p4cam, 3d6a, 2d6, 3d6, p5, p4, p4

La Sònia, un dels nostres laterals, es va convertir en membre habitual de la colla al 2016, però ja n’havia format part uns anys abans, tot i que llavors només venia de tant en tant a donar un cop de mà. Ara, en canvi, no només procura assistir a tots els assajos i diades que pot, és també membre de l’equip de canalla i la seva implicació i amor per als castells creix dia rere dia. El Rulo també va entrar al 2016 i s’estima tant la colla com la Sònia. Normalment el veureu al tronc, al pis de segons, sempre molt concentrat i seriós. Avui són ells dos els que ens fan la crònica de la nostra gran diada de Festa Major que vam viure el 15 d’agost a la tarda a la plaça de l’Església, al costat de la colla convidada, els Xicots de Vilafranca:   «Arriba un dels dies més importants per a la nostra colla, una data marcada en el calendari de moltes de nosaltres: 15 d’agost, la diada de la Festa Major d’Estiu del nostre poble, una oportunitat per a demostrar a la gent de Castelldefels el que la nostra colla és capaç de fer. Quedem totes al nostre local d’assaig, on els nervis i l’emoció ja van treient el cap. Ens posem la camisa groga, ens enfaixem… estem preparades! Les gralles comencen a tocar i baixem totes juntes cap a la plaça. La canalla al capdavant, amb un somriure de bat a bat, i estrenant el ja tradicional mocador de festa major tenyit de groc. Darrere, un munt de camises grogues que canten ben fort “Alegria! Que és Festa Major!!!” seguint la música de les gralleres del Toc de Vent, que guien la colla, un any més, cap a la nostra plaça. Una vegada allà, sentim les paraules del nostre cap de colla, l’Oscar. Com sempre, el seu discurs ens transmet confiança i seguretat, i ens anima a gaudir de la diada que està per venir, sabent que portem la feina feta. Unes últimes respiracions de concentració i muntem la pinya per al pilar caminat amb el que entrarem a la plaça. Les indicacions clares i segures del Pau donen confiança a tota la formació, i el pilar avança ferm i sense problema, acompanyat pels aplaudiments de tot el públic. Ara sí, la diada ha començat! Un any més som aquí, a la nostra plaça, preparedes per a portar uns castells que no deixaran a ningú indiferent. Arribem a aquest punt havent fet una bona feina, i ens plantegem portar la mateixa diada que fa unes setmanes vam fer a Sitges. Tot i la seguretat que tenim en les estructures, som conscients que no ens hem de confiar, per tant ens concentrem i intentem anar, com sempre, castell a castell. Arriba la primera ronda i s’anuncia que sortim de 5d7. Es quadren baixos i es munta la pinya, la colla està preparada. Ens enfrontem a un dels nostres màxims, però sabem que si ho donem tot, el castell sortirà. Pugen segons i ho veuen bé, l’Oscar mana als terços que comencin a pujar, i sona el toc casteller. El castell puja ràpid i segur, i tot i que la torre es gira una mica, s’aguanta sense problemes. La pinya prem fort i sua la camisa, aguantant les estrebades i mantenint-se com una roca. La canalla puja i es va col·locant, deixant enrere les petites indecisions… confien en les indicacions de l’Oscar, confien en la colla i confien en elles mateixes. L’Aina fa la primera aleta i ràpidament fa la traspassada i aixeca de nou la mà, carregant el castell. El més difícil ja està fet. El castell es descarrega i ens anotem un altre 5d7, un d’aquells que dóna gust lluitar. La plaça s’omple de crits i aplaudiments del públic, nosaltres ho celebrem, però intentem contenir l’eufòria… encara queda molta feina per fer. Fem silenci ràpidament perquè Xicots de Vilafranca està tancant la pinya del seu 4d8. Algunes anem a ajudar a la pinya, d’altres ens ho mirem des de fora, però a totes ens ve una imatge al cap, i no podem evitar imaginar-nos aquest castell amb camises grogues… A la segona ronda anem a pel 7d7, un castell més estable que el 5d7 però que no deixa de ser un dels nostres màxims, i que no tenim moltes oportunitats de portar a plaça ja que requereix moltíssimes camises… però avui és el dia! Aquest cop portem un 7d7 diferent a l’habitual, amb alguns canvis al tronc i al pom de dalt, i que no ens fan dubtar en cap moment que el castell s’assolirà fàcilment. Es tanca la pinya (aquest cop triguem una miqueta més… no hem d’oblidar que és un castell que requereix moltíssima gent!), segons pugen i la Silvia comença a manar al tronc perquè tiri cap amunt. El castell perd una mica de forma durant la pujada, però no pateix en cap moment. Els dos poms es mantenen ferms i aguanten el que calgui, la Susi puja ràpida i decidida. Primera aleta… segona aleta… i ja està! Castell carregat! La plaça queda sorpresa en veure l’estructura, quin “castellot”! Durant la descarregada es pateix una miqueta més, però la pinya treballa com ho sap fer, aguantant el castell fent un últim esforç… i castell descarregat! Un cop més, demostrem que si som prous i anem a una, podem amb tot. Els castells assolits fins ara fa que se’ns oblidi la importància de la tercera construcció: un 4d7p, el castell amb més recorregut dels que portem avui. No hem d’oblidar, però, la complexitat que comporta aquest castell, en el que totes les parts es veuen forçades a treballar de manera complicada: la pinya requereix una distribució diferent, el tronc no disposa de l’ajuda de les agulles, el pilar només es sosté per quatre persones, etc. Però els resultats al local d’assaig i a les places ens avalen, així que encarem la tercera ronda amb seguretat. Cada persona implicada sap bé

El Joan i el Lolo van entrar a la colla la temporada passada. Pare i fill es van acostar un dia al local d’assaig perquè volien fer alguna activitat tots dos junts i van pensar que els castells, una activitat integradora que no entén d’edats, professions, orígens o confessions, podien ser una bona opció. I la van encertar! Ara, tots dos són castellers habituals de la colla. El Lolo és mans altes i el Joan és lateral i membre de l’equip de canalla. Avui són ells dos els que ens expliquen com va anar la diada de Vigília de Festa Major que vam celebrar el diumenge 11 d’agost a la plaça de l’Església de Castelldefels, acompanyats a plaça pels Minyons de l’Arboç. «El passat 11 d’agost els Grocs vam participar a la diada de vigília, a casa nostra, donant el nostre tret de sortida particular a la Festa Major d’estiu del nostre poble. A plaça hi havia una gentada (de nacionalitats molt diverses) que es va quedar bocabadada amb l’actuació. Alguns fins i tot ens demanaven fer-se fotos amb nosaltres com si fóssim el “Pájaro Loco” a les portes de Port Aventura, i, al·lucinant, ens preguntaven: “Is this all you do?”, i dèiem: “Teniu alguna cosa a fer el 15 a la tarda? Veniu i veureu”. Després d’unes diades molt satisfactòries com la de Festes del Mar i Begues, i encara amb el regust de Sitges, aquest diumenge vam encarar una diada que, malgrat no poder portar el 7d6 per falta de camises a plaça, també ens va deixar a totes un bon gust a la boca. Començant per dos pilars de 4, seguits d’un 5d6 perfectament assegurat que ens recordava que fa uns dies el fèiem amb un pis més. Tot seguit, el monstre de la diada, un 4d7 que estava parat com una maleïda foto, tot això amb un pom lleuger aconseguit per primer cop a un castell de 7, gràcies a la canalla més canyera del món casteller. Tot sembla conduir al que (quan encara s’estava baixant) se sentia al desmuntar-lo, primer com un xiuxiueig i després com un crit a tota la plaça: “Un pis més!”. Toca currar a assajos pel que sembla… El nostre últim castell va ser un 4d6p que va acabar de rematar al nostre públic: “A mí el que más me ha gustadou es el que iba gente por dentrou. Unbelievable.”, es va escoltar. Dos pilars de 4 (ficant-se el Toniki un més a la butxaca) es van sumar als d’inici de diada. No va haver millor manera de tancar la diada que amb sis pilars de canalla on vam poder veure com es reflectia en els somriures dels grocs més petits l’orgull de tota una colla. Tot i això, el més rellevant de la diada potser va ser que la tranquil·litat amb la que anàvem ens va permetre que molta gent s’estrenés. Per poder fer la crònica anava preguntant a plaça qui s’estrenava i em faltava temps per apuntar-me les novetats! Perdoneu si em deixo algú. La Paula Comella i la Maria Ametller es van estrenar de terces. Vam donar la benvinguda a l’Enric, un amic que, enganyat pel Vrede, va venir a Sitges i li ha agafat “el gusanillo” i ha tornat a Vigília formant part del primer cordó com a vent del 4d6p. El Víctor es va estrenar com a baix d’un dels pilars de 4. L’Eva, nova canalla groga, va participar als pilars de canalla essent la seva primera actuació. Vam estrenar el pom lleuger, com ja he dit, al 4d7. La Mariona es va estrenar com a dosos al 4d6p. El Nil es va estrenar com a baix per partida doble, al 5d6 i al 4d6p. El Sheikh (encara que es va escapar de la remullada…) es va estrenar com a lateral a la rengla al 5d6 i com a vent al 4d6p. També vam estrenar gralles! Colla, em quedo sense alè… Van haver-hi més estrenes que al Festival de Cannes! Tot va quedar emmarcat en una diada molt maca, descrita a plaça com “dinamita pa’ los pollos”. Una diada que, alegrement, ens obre les portes de la Festa Major que ens estimem tant, i ens anima a currar-nos una diada de Festa Major que faci tremolar de nou les rajoles de la nostra plaça.» Resultat de la diada: 2p4, 5d6, 4d7, 46p, 2p4

L’Àngel ens va conèixer a la Diada de les Roquetes del Garraf del 2015. El va portar el Pau, un altre membre de la colla, i va quedar tan enganxat que no va trigar gens a fer-se seva la colla i a convertir-se en un més d’aquesta gran família. Bon casteller i encara més bona persona, és un dels nostres baixos més preuats i soferts, i també un dels més agraïts. Quan s’acaba el castell, acostuma a fer un petó a cadascuna de les seves crosses per donar-los les gràcies, sobretot si ha estat un castell treballat. Aquesta temporada ha entrat també a l’equip tècnic de pinyes i està fent molt bona feina. Avui és ell qui ens explica com va anar la gran diada que vam viure dissabte passat a Sitges: “Després de la diada de la Festa Major de Begues (21 juliol) als Grocs ens tocava afrontar una setmana potent encarada a la Diada de Sitges, a la qual hi volíem portar els nostres màxims castells. Per a nosaltres és una diada molt important abans de la nostra festa major (15 d’agost) perquè fa 3 anys, el 2017, hi vam descarregar el primer 5d7 de la història de la colla. L’any passat el vam repetir, tot estrenant-lo, i aquest any tampoc hi podia faltar. El nostre objectiu principal era tornar a descarregar el primer 5d7 de la temporada en aquesta plaça, al Cap de la Vila de Sitges. A més d’aquest primer objectiu, en tot moment teníem molt present que volíem estrenar també el 7d7, castell que ens feia especial il·lusió ja que fora de casa no l’havíem descarregat mai, a excepció del Concurs de Castells (Torredembarra, 2018). Des de la Tècnica vam estar treballant moltíssim per poder aconseguir el volum de gent que necessitàvem per tal d’assolir aquesta gran fita. A una setmana vista de la gran diada vam dedicar tots els nostres esforços a fer una campanya per tal d’aconseguir engrescar la gent de la colla, antigues camises, amigues i familiars. Ha arribat el moment. Estem a dissabte 27 de juliol del 2019 i són ja les 18:15h. Estem tots i totes enfaixades al carrer Sant Francesc, a punt per entrar amb el tradicional pilar caminat a la Plaça del Cap de la Vila. Primer entren els Minyons de l’Arboç, que ni els veiem des d’on estem. Després, els toca a la colla amfitriona (Jove de Sitges) i tot seguit entren a plaça la Colla Joves Xiquets de Valls. Ara sí, és el nostre torn. El nostre cap de pinyes, el Pau Moreno, ens posa a tots a lloc per tal de realitzar el nostre pilar de 4 caminat. L’Òscar, el nostre cap de colla, dona les indicacions pertinents al Nil, a la Marta i a l’Aina. Un cop sona l’aleta, comencem a caminar fins arribar al nostre lloc de la plaça, on a continuació ens tocarà tornar a aixecar grans castells. Comencem la primera ronda i ens toca sortir tercers. Apostem per obrir la nostra diada amb el 5 de 7, castell que els darrers anys hem demostrat en diverses ocasions que el tenim assolit. Tot i així, la majoria de nosaltres no les teníem totes que ens sortís tan parat i maco de mides. Algunes veus diuen que és gràcies a l’experimentat baix de la rengla, que fa que aquesta treballi sense dificultats. Ja tenim a la butxaca el primer 5 de 7 de la temporada. A segona ronda, traiem a plaça tot el treball fet durant aquesta darrera setmana amb el 7 de 7. Tanquem la pinya, amb noves incorporacions, veiem que està perfecte i decidim tirar-lo amunt. Sonen gralles, pugen quarts i tota la canalla, amb confiança, decisió i rapidesa. Tenim la primera aleta i ara la segona. Sí! Castell carregat. Comença la baixada i comença el treball de veritat. Tothom prem el cul, baixen l’enxaneta, l’acotxador i els dosos, tot seguit els quarts i els terços, i… castell descarregat! Així doncs, ens anotem el primer 7 de 7 de la temporada i el més matiner! I fora de casa! Ja estem a la tercera ronda. Després de descarregar els nostres dos castells més amples, portem de nou el 4 de 7 amb el pilar, castell descarregat dos cops ja aquesta temporada. I, com no pot ser d’una altra manera, l’aconseguim amb força solvència, però el treballem de valent, amb pit i ovaris. Ja és el tercer de l’any. Arribem a la ronda de pilars i fem un magnífic pilar de 5. És el segon de l’any i el primer fora de casa d’enguany. Per això ens fa il·lusió, ja que últimament se’ns ha resistit més de l’habitual. Ara tenim el punt de mira a la Festa Major i l’encarem amb molta il·lusió i motivació després d’aquesta gran actuació! Per acabar, volem donar èmfasi a l’actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls per descarregar el castell de 9 pisos (o superior) número 3000 del món casteller. Felicitats, Joves, per regalar-nos aquest magnífic 3 de 9 amb folre. A més, els vallencs han descarregat el 2 de 8 folrat amb figuereta, el 4 de 8 i un pilar de 7 amb folre impressionant que desitgem veure amb manilles ben aviat. Us hi animem! En darrer lloc i no menys important, volem agrair també a la Colla Jove de Castellers de Sitges per convidar-nos i l’ajuda a pinyes (juntament amb els Minyons de l’Arboç i la Joves). Felicitats també per la vostra actuació amb el 5 de 7, el 7 de 7 i el 4 de 7 amb el pilar. Ara a preparar-nos i a assajar de valent de cara a la nostra Festa Major… PIT I AMUNT I… VISCA LA COLLA DEGAANAAAA! (Viiiscaa!)” Resultat de la diada: p4cam, 5d7, 7d7, 4d7p, p5

El Raül (més conegut per tots com “Rem”) va entrar a la colla fa una pila d’anys. De fet, és un dels membres en actiu més antics de la colla. Va començar fent de dosos i, al llarg dels anys, ha anat baixant de pis. Ara puja a gairebé totes les estructures, al terç o a segons, segons convingui. Enamorat del Grocs, procura no fer-li mai el salt a la colla i durant el temps que va estar lesionat – més d’un any!- va seguir venint a gairebé tots el assajos i diades. L’Iris, en canvi, és una nouvinguda. És un dels membres més nous de la colla, però s’ha integrat tan bé i tan de pressa, que ningú no ho diria! Normalment fa de contrafort o de crossa i ha començat a tastar els pilars també. Avui el Rem i l’Iris ens fan la crònica de l’última diada, una crònica a dues mans en què podrem copsar les sensacions de la diada des de dues mirades ben diferents: la d’un “troncaire” expert i la d’una “pinyaire” novella: El Rem ens explica: “La setmana passada va ser la festa major de Begues i, com cada any, a uns quants de la colla ens agrada fer-nos-la una miqueta nostra. Ja dijous, divendres i dissabte ens van poder veure a alguns membres de la colla pel municipi. Però va ser diumenge quan vam poder participar de forma més significativa a la diada castellera, on vàrem actuar amb dues colles amigues, el amfitrions, els Encantats de Begues i els Maduixots (Castellers de l’Alt Maresme). Sempre ens agrada actuar a aquesta plaça, ja que hi hem estat des del seu inici com a plaça castellera. Malgrat les intencions i l’ambició de la colla, veníem menys camises del que ens agradaria i amb baixes a troncs. Però la tècnica va fer la seva enginyeria als assajos previs, que van permetre no descartar castells de 7 i així ens ho va anunciar l’Òscar. La diada va començar amb un pilar caminat dels Encantats pel passeig de l’Església, que va donar pas als pilars d’inici de la diada. Comença la primera ronda. Els Encantats descarreguen un 3d6a en el que demostren l’experiència dels més veterans controlant el castell en tot moment. Els Maduixots descarreguen un altre 3d6a sobrats. Ens toca, anunciem el 3d7. A l’assaig vèiem que el teníem completament assegurat, però potser no bonic del tot de mides. Comença el castell i sembla que la pressió extra a la pinya per l’ajuda de les altres colles i la qualitat del terç de la plena solucionen el problema. El castell puja ferm, la pinya fa la seva feina, van pujant pisos i no es deforma gens. Es col·loca l’acotxadora (la Berta), i en un moment l’Aina fa la aleta. La Susi i la Marta de dosos aguanten perfectament i no passen cap moviment a baix. En un moment es descarrega el castell com si res. Em dóna la sensació que estem preparats per anar provant altres combinacions de 3 que ens facin acostar-nos a un castell més gran. Segona ronda. Els Encantats aposten pel 4d6. Aquest castell pateix una mica i aquí és demostra encara més l’experiència dels veterans que fa que el descarreguin donant-li un punt d’emoció. Els Maduixots descarreguen el 2d6 on hi ha un terç que treu una mica de cul. Però experts en el 2, el castell no pateix en cap moment. Quadrem el 4d7. Els contraforts i primeres s’encarreguen que no es deformi. Agulles i crosses entren amb cura. Una de les agulles es l’Aleix, que es un casteller experimentat, però no en aquesta posició, on avui s’estrena després d’unes vacances castelleres. Pugen segons. Té encara millor mides que a assaig. El castell es va formant i el Pau intenta donar algunes correccions, però el castell està perfecte (Pau, sshht). L’Andrea es reincorpora a dosos, també després de vacances castelleres, però això no s’oblida. Es col·loca la Irene i la Susi fa l’aleta. Es descarrega. Un altre castell de set al sac. Anem per l’última ronda. Els Encantats intenten el 3d6, per indecisió el castell s’allarga una mica i al final opten per desmuntar-lo. A la propera segur que surt, ja que el castell ha estat sòlid tot el temps que ha durat. Maduixots descarrega un 3d6 sense patir. Ens toca tancar la diada. Fem un 2d6 que dona la sensació que se’ns queda petit. No es mou gens, tot i que a l’Andrea, que repeteix de dosos, li costa una mica i m’acaba trencant el pantaló (ja et passaré la factura). La Teguise i la Berta fantàstiques, com sempre. Finalitzem la diada amb el pilars de mèrit i ens marquem la segona clàssica de 7 de la temporada. Però més que el que hem fet és com ho hem fet. Tres castells sòlids i segurs, bonics i quadrats. I tots al primer intent i sense suar massa, tot i la calor. Després dels castells, anem plegats castellers de totes les colles a menjar la paella que ens ofereixen els amfitrions en un dinar de germanor. Ara toca relaxar-se a mitges, ja que el proper dissabte actuem a la plaça Cap de la Vila de Sitges, on vam descarregar per primer cop el 5d7 i on ens sentim una mica amb l’obligació de fer grans castells. Així que aquesta setmana tothom a assaig amb les piles carregades!” L’Iris en explica: “Fa tres mesos que estic a la colla, fent de contrafort en la majoria de castells, tot i que no sempre tinc la mateixa posició. Reconec que és una experiència que m’està encantant viure. Avui a la diada de Begues hi ha hagut un moment en què els castellers amfitrions (els Encantats de Begues) han tancat pinya i han quedat uns quants forats, però de seguida hem anat gent de les altres colles a cobrir-los… Això m’ha emocionat i m’ha fet reflexionar i adonar-me que una de les coses que més m’agrada del món casteller és la germanor que hi ha

Presentació de la Gemma Portolés) El Marc és un jove de 18 anys que va entrar a la colla la temporada passada, a la Diada de Tardor (21 d’octubre del 2018). Així doncs, fa només vuit mesos que és a la colla. Va arribar per iniciativa pròpia. Un dia com qualsevol altre es va dir a sí mateix: «vull fer castells, aniré a provar». Llavors, quan es va assabentar que el proper cap de setmana actuàvem a la nostra plaça, sense dubtar-ho ni un segon, va dir-se: «doncs hi vaig». I així ho va fer. Amb els seus 17 anys i unes ganes immenses, es va presentar a la plaça de l’Església i va dir que ho volia provar. Li vam donar samarreta groga, el vam enfaixar i va viure la seva primera diada. Des de llavors, no ha deixat de venir als assaigs i a les diades i està molt motivat i feliç de formar part de la colla. Avui és ell qui ens explica com va anar la diada de les Festes del Mar d’enguany: “Avui diumenge 14 de juliol els Castellers de Castelldefels hem celebrat la diada de les Festes del Mar. L’actuació, com cada any, ha tingut lloc a la Plaça de les Palmeres amb quatre colles convidades: els Magentes (Castellers de Sant Feliu), els Manyacs de Parets, els Pota Blava (Castellers del Prat) i els Tirallongues de Manresa. La diada ha començat amb els pilars d’inici simultanis de totes les colles. Cada colla ha descarregat un pilar i nosaltres, que n’intentàvem tres de simultanis, hem descarregat dos i hem desmuntat el tercer. Volíem començar l’actuació amb un castell que ja tenim molt consolidat per tal d’anar escalfant motors. Així doncs, a primera ronda, hem apostat pel 3 de 7. Com ja esperàvem, el castell s’ha carregat i descarregat amb una solvència absoluta. Tan perfecta ha estat la seva execució que ens fa somiar amb poder-lo pujar un pis properament. A la segona ronda, hem volgut intentar el 3 de 7 amb el pilar i l’hem descarregat a la primera, sense cap peu ni intent desmuntat. Ja és el segon que assolim aquesta temporada. A més, malgrat ser un castell sovintejat per la colla, mai abans l’havíem descarregat en aquesta diada (l’any passat el vam provar, però va quedar en intent desmuntat). A la darrera ronda, hem atacat el 4 de 7 amb el pilar. Tot i no haver estat tan aturat com els castells anteriors, hem aconseguit descarregar-lo sense suar massa la camisa. En aquesta mateixa plaça, vam recuperar aquest castell ara fa dos anys, després de 22 anys sense descarregar-lo. Per posar la cirereta a una diada rodona, amb tots els castells aconseguits al primer intent, hem dut el pilar de 5. Malgrat haver-lo fet molts cops als assaigs, feia més d’un any que no l’aconseguíem descarregar a plaça. Un cop acabada la millor diada feta a les Festes del Mar, hem anat tots junts a banyar-nos a la platja on, com era d’esperar, hem continuat fent castells a l’aigua. La majoria han estat intents, però també hem aconseguit carregar castells amb “acotxaneta”. Ha estat una gran jornada castellera!” Resultat de la diada: idp4, p4, p4, 3d7, 3d7p, 4d7p, p5

  El Víctor va entrar a la colla la temporada passada, però ja feia temps que ens seguia i que ens anava a veure i a donar un cop de mà a plaça. Ell recorda especialment la diada de Festa Major del 2017, on va donar pit en el primer 7 de 7 de la nostra història. Ara fa, normalment, de contrafort o de segon lateral, tot i que està sempre disposat a ajudar allà on pugui ser més útil. Avui és ell qui ens explica com va anar la diada de diumenge passat a Cerdanyola del Vallès, una diada que clou el primer tram de la temporada:   “El diumenge 16 de juny els Grocs vam actuar al migdia a la plaça de Sant Antoni de Cerdanyola, conjuntament amb els Castellers de Cerdanyola i els de Gavà. Era l’última diada abans de les vacances d’estiu i ens prometíem portar dos castells de 7, però van faltar molts castellers que ultimaven les hores d’estudi o havien de treballar. Tot i això, ens vam aplegar més de 60 membres de la colla per assolir, entre tots, dos pilars de 4 d’entrada, un ben quiet 3 de 7, un magnífic 4 de 6 amb l’agulla, on el nostre company Pepito es va estrenar de baix, i un treballat 3 de 6 amb l’agulla on el Pepito va repetir de baix.   L’única manca en el calorós dia va ser el pilar de 5, que va quedar només carregat, però ho vam compensar amb dos pilars de 4 de comiat. Malgrat tot, com sempre, tenim ganes de torna-ho a intentar a la propera diada a les Festes del Mar, el proper 14 de Juliol on, a casa, donarem el màxim per portar la nostra canalla a tocar el cel.    Pit i amunt! Visca la colla Degana!”   Resultat de la diada: 2p4, 3d7, 4d6p, 3d6p, p5c, 2p4 Castell6 Castell5 Castell4 Castell3 Castell1 Castell2

Diumenge passat, 9 de juny, tots els grups que conformen l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels van pujar a l’Ermita de Bruguers per participar en l’Aplec que organitzen – un any l’un, un any l’altre – els Ajuntaments de Begues i Castelldefels. I els Castellers de Castelldefels no hi podíem faltar! Ara ja fa uns quants anys que els Encantats de Begues i els Grocs oferim als assistents a l’Aplec una petita exhibició de castells, que normalment consta de pilars d’inici i comiat i una sola construcció per colla, a més del tradicional castell de germanor. Enguany, els de Castelldefels vam descarregar 2 pilars de 4 simultanis a l’inici, seguits d’un 4 de 6 amb l’agulla, un 4 de 6 de germanor i 2 pilars de 4 simultanis de comiat, que van tancar una jornada molt farcida de cultura popular – amb l’estrena del Ball de gitanes infantil – i van donar pas a un dinar de germanor a l’ombra de les carpes instal·lades per l’ocasió. Cal remarcar que, tot i que no es tractava d’una actuació castellera pròpiament dita, la cita ens va servir per seguir rodant castellers i provar-los en posicions noves. És el cas del Vidal, que es va estrenar al terç del 4d6p, i del Marc i la Paula, que es van estrenar a segons d’aquesta construcció. Bona feina! La propera cita serà diumenge vinent al migdia a Cerdanyola, on actuarem al costat dels amfitrions i del Castellers de Gavà. Amb aquesta actuació clourem el primer tram de la temporada i tot seguit farem un petita aturada de dues setmanes per tornar a agafar forces i encarar amb moltes ganes el segon tram, que ve força ple i ens donarà feina i, esperem, moltes alegries! Resultat de la diada: 2p4, 4d6p, 4d6 germanor, 2p4 Castell5 Castell4 Castell3 Castell22 Castell1