La Sònia, un dels nostres laterals, es va convertir en membre habitual de la colla al 2016, però ja n’havia format part uns anys abans, tot i que llavors només venia de tant en tant a donar un cop de mà. Ara, en canvi, no només procura assistir a tots els assajos i diades que pot, és també membre de l’equip de canalla i la seva implicació i amor per als castells creix dia rere dia. El Rulo també va entrar al 2016 i s’estima tant la colla com la Sònia. Normalment el veureu al tronc, al pis de segons, sempre molt concentrat i seriós. Avui són ells dos els que ens fan la crònica de la nostra gran diada de Festa Major que vam viure el 15 d’agost a la tarda a la plaça de l’Església, al costat de la colla convidada, els Xicots de Vilafranca: «Arriba un dels dies més importants per a la nostra colla, una data marcada en el calendari de moltes de nosaltres: 15 d’agost, la diada de la Festa Major d’Estiu del nostre poble, una oportunitat per a demostrar a la gent de Castelldefels el que la nostra colla és capaç de fer. Quedem totes al nostre local d’assaig, on els nervis i l’emoció ja van treient el cap. Ens posem la camisa groga, ens enfaixem… estem preparades! Les gralles comencen a tocar i baixem totes juntes cap a la plaça. La canalla al capdavant, amb un somriure de bat a bat, i estrenant el ja tradicional mocador de festa major tenyit de groc. Darrere, un munt de camises grogues que canten ben fort “Alegria! Que és Festa Major!!!” seguint la música de les gralleres del Toc de Vent, que guien la colla, un any més, cap a la nostra plaça. Una vegada allà, sentim les paraules del nostre cap de colla, l’Oscar. Com sempre, el seu discurs ens transmet confiança i seguretat, i ens anima a gaudir de la diada que està per venir, sabent que portem la feina feta. Unes últimes respiracions de concentració i muntem la pinya per al pilar caminat amb el que entrarem a la plaça. Les indicacions clares i segures del Pau donen confiança a tota la formació, i el pilar avança ferm i sense problema, acompanyat pels aplaudiments de tot el públic. Ara sí, la diada ha començat! Un any més som aquí, a la nostra plaça, preparedes per a portar uns castells que no deixaran a ningú indiferent. Arribem a aquest punt havent fet una bona feina, i ens plantegem portar la mateixa diada que fa unes setmanes vam fer a Sitges. Tot i la seguretat que tenim en les estructures, som conscients que no ens hem de confiar, per tant ens concentrem i intentem anar, com sempre, castell a castell. Arriba la primera ronda i s’anuncia que sortim de 5d7. Es quadren baixos i es munta la pinya, la colla està preparada. Ens enfrontem a un dels nostres màxims, però sabem que si ho donem tot, el castell sortirà. Pugen segons i ho veuen bé, l’Oscar mana als terços que comencin a pujar, i sona el toc casteller. El castell puja ràpid i segur, i tot i que la torre es gira una mica, s’aguanta sense problemes. La pinya prem fort i sua la camisa, aguantant les estrebades i mantenint-se com una roca. La canalla puja i es va col·locant, deixant enrere les petites indecisions… confien en les indicacions de l’Oscar, confien en la colla i confien en elles mateixes. L’Aina fa la primera aleta i ràpidament fa la traspassada i aixeca de nou la mà, carregant el castell. El més difícil ja està fet. El castell es descarrega i ens anotem un altre 5d7, un d’aquells que dóna gust lluitar. La plaça s’omple de crits i aplaudiments del públic, nosaltres ho celebrem, però intentem contenir l’eufòria… encara queda molta feina per fer. Fem silenci ràpidament perquè Xicots de Vilafranca està tancant la pinya del seu 4d8. Algunes anem a ajudar a la pinya, d’altres ens ho mirem des de fora, però a totes ens ve una imatge al cap, i no podem evitar imaginar-nos aquest castell amb camises grogues… A la segona ronda anem a pel 7d7, un castell més estable que el 5d7 però que no deixa de ser un dels nostres màxims, i que no tenim moltes oportunitats de portar a plaça ja que requereix moltíssimes camises… però avui és el dia! Aquest cop portem un 7d7 diferent a l’habitual, amb alguns canvis al tronc i al pom de dalt, i que no ens fan dubtar en cap moment que el castell s’assolirà fàcilment. Es tanca la pinya (aquest cop triguem una miqueta més… no hem d’oblidar que és un castell que requereix moltíssima gent!), segons pugen i la Silvia comença a manar al tronc perquè tiri cap amunt. El castell perd una mica de forma durant la pujada, però no pateix en cap moment. Els dos poms es mantenen ferms i aguanten el que calgui, la Susi puja ràpida i decidida. Primera aleta… segona aleta… i ja està! Castell carregat! La plaça queda sorpresa en veure l’estructura, quin “castellot”! Durant la descarregada es pateix una miqueta més, però la pinya treballa com ho sap fer, aguantant el castell fent un últim esforç… i castell descarregat! Un cop més, demostrem que si som prous i anem a una, podem amb tot. Els castells assolits fins ara fa que se’ns oblidi la importància de la tercera construcció: un 4d7p, el castell amb més recorregut dels que portem avui. No hem d’oblidar, però, la complexitat que comporta aquest castell, en el que totes les parts es veuen forçades a treballar de manera complicada: la pinya requereix una distribució diferent, el tronc no disposa de l’ajuda de les agulles, el pilar només es sosté per quatre persones, etc. Però els resultats al local d’assaig i a les places ens avalen, així que encarem la tercera ronda amb seguretat. Cada persona implicada sap bé