71e3b2d4e7

El Manu va entrar a la colla aquest estiu, al juliol. Des de llavors ha fet de lateral en un munt de castells i ha fet proves de baix i de terç. Ell ens fa el resum de com va anar la diada d’aquest passat diumenge 6 a Terrassa:   Avui, hem tingut el plaer d’actuar a la Diada de Terrassa. Tot i que no hi hem pogut anar la quantitat de persones que ens hagués agradat, ja que encara arrosseguem algunes baixes per part de diferents companyes i companys de la colla, hem pogut defensar una actuació més que digna: 3 de 6 amb pilar, 2 de 6, 3 de 6, i un pilar de 4 de comiat.Molt agraïts a @castellersdeterrasa i a @escaldats per haver compartit jornada, i per l’ajuda incondicional donant pit a totes les pinyes.Només ens queda una diada fora de casa, el proper diumenge 13 de novembre a Cerdanyola. I tancarem temporada en poc més d’un mes a casa, amb motiu de la nostra Festa Major d’Hivern. La implicació de totes i tots vosaltres és essencial per a posar la cirereta al 2022 com es mereix. No falteu als propers assajos, si us plau. Us hi esperem!

El passat 22 d’octubre vam tindre el plaer d’actuar a Vilafranca en la Diada del Roser. La crònica ens la porta la Laia, que tot i portar poc temps a la colla (a finals de juliol d’aquest any) ha fet de dosos en molts castells i també ha fet pilars de 4. Tot seguit tenim el seu resum de com va anar la diada. Gràcies, Laia!! El passat diumenge 23 d’octubre vam anar a la Diada del Roser a Vilafranca. Vam anar poca colla i vam fer castells de 6, però tot amb molt d’èxit. Molts nens ens vam estrenar i ens vam posar molt contents. Jo em vaig estrenar com a dosos tancada en un 3 de 6 amb pilar. Em vaig sentir amb molta alegria i alhora molt nerviosa, perquè era el meu primer castell. Quan vaig pujar estava molt concentrada en fer molta força i no moure’m com una gelatina així tot seria més estable per al castell. No pensava en res més. Un cop a baix, em vaig sentir molt satisfeta perquè havíem aconseguit descarregar-lo i jo havia fet el meu primer castell. Totes les amigues em van abraçar i em van felicitar. Vaig ser molt feliç.

                                  El passat diumenge 17 vam celebrar les nostres estimades Festes del mar després de dos anys d’aturada per la pandèmia. La crònica ens la porta la Laura que porta amb nosaltres des de l’any 2013 i que ha fet des de llavors pràcticament de tot; baix, contrafort, crossa, de segona a castells de 6 i recentment de terça a castells de 7. Gràcies per la teva crònica Laura!   La Diada de les Festes del Mar és una de les més importants per la colla i, més encara després de dos anys sense poder actuar a la plaça de les Palmeres per la pandèmia. Per això, la tècnica va plantejar-la com una actuació on recuperar castells especials per la colla. Era un bon moment per fiançar la feina feta als assajos i, establir les bases per a fer un salt qualitatiu en la nostra Festa Major. Tot i això, ja dies abans començàvem a témer que no seria feina fàcil, doncs el fet de no veure tanta gent com ens hagués agradat,  puntada per venir, ens feia pensar que hauríem de rebaixar pretensions. El divendres abans vam fer bones proves amb el 3 i el 4, i això ens donava esperances de fer-hi 2 castells de 7. El mateix dia de la diada i, per manca d’efectius, passàvem a fer equilibris, per a poder-ne fer el 4d7. Afortunadament, el nivell bàsic de 7 el tenim ben apamat i, fent alguns canvis de darrera hora, ens asseguràvem portar el 3 i el 4 de 7 a plaça. Iniciàvem la diada amb 2 pilars de 4 simultanis. En un d’ells estrenàvem enxaneta (enhorabona Naia). Obríem les rondes de castells amb el 3 de 7. Prou tranquil i un dels més sòlids fins ara. No ens va donar gaire guerra i, ens va permetre descarregar-lo per tercer cop aquesta temporada. En segona ronda, ens vam decidir pel 4 de 7. Era el primer cop que el defensàvem a plaça després de tres anys i, vam treballar de valent (tronc i pinya) per defensar-lo, però, ho vam aconseguir. Per mi va ser un repte molt gran, ja que m’estrenava de terça (després de molts anys fent de baix). Amb castells així, es demostra el nostre nivell. Per acabar, un 5 de 6, per anar rodant altres castellers tant al tronc com al pom de dalt. Tot i que no era perfecte de mides, sí que ens va quedar un castell prou apanyadet, i no ens va portar més dificultat de la imprescindible. Somiar és gratis i, ens agradaria que en un futur no gaire llunyà fos el 5 de 7. Però per assolir-ho hem de ser-hi tots a assaig, i poder ser més constants. Vam tancar amb un pilar de 5 molt sòlid i amb bones mides. Aquest va ser un pilar molt especial per mi, ja que el meu fill s’estrenava com a enxaneta. Toni ets un valent!  Per acabar, 2 pilars de 4 simultanis més. Ens acompanyaven els companys de la Jove de Sitges, els Matossers de Molins de Rei i els Castellers del Prat. Gràcies per la  bona sintonia a plaça i per l’ajuda a les pinyes. Ara a recuperar forces que ens faran falta, perquè ja tenim la Festa Major a tocar, i si volem fer l’actuació que tots voldríem fer, caldrà treballar de valent. Només ens cal omplir el local i gaudir-ho! Així els castells segur que sortiran. Som-hi grocs!!! Resum de l’actuació Castellers de Castelldefels: 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5, 2pd4 Colla Jove de Sitges: pd4, 3d7, 4d6, 4d6a, pd5 i pd4 Matossers de Molins de Rei: pd4, 2d6, 3d6, 3d6a, pd4xs Castellers del Prat: pilars de 4 Castell5 Castell4 Castell3 Castell2 Castell1

La crònica de l’actuació del passat dissabte a Vilanova, va a càrrec de l’Oriol, ja que va estrenar la camisa amb la seva primera sortida amb la colla. L’oriol fa d’agulla i lateral, encara que des de que va entrar cada cop està més integrat i amb més ganes d’ajudar. Actualment, també és un dels membres de l’apartat de Comunicació. Dissabte passat, dos d’abril de 2022, la Colla Castellera de Castelldefels vam ser convidats, juntament amb els Minyons de l’Arboç, a la Diada Prèvia de Sant Jordi organitzada pels Bordegassos de Vilanova i la Geltrú, que enguany estan de celebració pels seus cinquanta anys d’història. Segona Diada d’enguany fora de casa per als Grocs, i primera per a un humil servidor, ja que no em va ser possible ser-hi a la de Guissona del passat 20 de març. En certa manera, aquesta absència s’ha convertit en una espineta que sempre duré clavada perquè totes les companyes i companys que van assistir-hi m’han anat relatant diverses cròniques verbals durant les darreres setmanes que donen fe que van ser molt ben acollits pels amfitrions, especialment en el festeig postdiada que va tenir lloc al seu local, amb una menció molt especial i emotiva a un bingo musical que no va defraudar a ningú, més aviat tot el contrari. Així que, per tot plegat, els dies previs a aquesta Diada a Vilanova i la Geltrú em recorria un formigueig a l’estómac típic de les primeres vegades i de les ocasions especials. Les expectatives eren les millors possibles. Però, malauradament, la jornada no va començar amb massa bon peu. Ens havíem citat al local de l’Agrupa a les 16:20h, amb el propòsit de sortir amb l’autocar que estava contractat per a l’ocasió a les 16:40h. En principi, emprenent el viatge d’anada a aquesta hora teníem marge de temps més que suficient per a arribar a la nostra destinació com per a passar primer pel local dels Bordegassos, i acompanyar-los en el seguici fins a la Plaça de l’Assumpció, situada a escassa distància, escenari de les nostres actuacions castelleres a partir de les 18:00h de la tarda. Doncs bé, l’autocar no va aparèixer mai. Així que vam haver d’organitzar-nos meteòricament entre els cotxes i xofers disponibles que es van oferir solidàriament. I vam engegar motors cap a Vilanova com coets amb una barreja d’estupor, d’indignació i d’ansietat. El temps de resposta va ser escàs, i ens podien els nervis per arribar puntuals, ni que fos directament cap a plaça. Afortunadament, ens vam ensortir i vam salvar els mobles in extremis. Fins i tot els més veloços van poder passar una estona breu al local de Borgegassos abans d’encetar el seguici fins a la Plaça de l’Assumpció. La majoria dels Grocs, però, ens vam haver de conformar amb arribar quasi directes a plaça, amb el temps just per a enfaixar-nos i escoltar atentes i atents els discurs d’arrencada motivador del nostre estimat cap de colla, en Josele, fent un breu repàs dels castells que portàvem assajats per a l’ocasió. I la Diada va començar silenciosament amb un pilar de dol, per part de Bordegassos, en memòria d’un company que tristament han perdut recentment. Des d’aquí, el nostre condol en representació de tota la família castellera dels Grocs.  A continuació, van plantar un castell els altres convidats, els Minyons de l’Arboç, als quals vam ajudar donant pit en els cordons de les pinyes. I vam concloure aquesta primera ronda nosaltres amb un 3 de 6, en el qual em vaig estrenar fora de casa en la posició d’agulla. Castell carregat i descarregat, amb un esclat espontani d’eufòria per part d’alguns companys i companyes del nucli de pinya més proper conformat per l’Adri, com a baix, la Miriam, com a crossa, i l’Andrea Gómez com a contrafort. A plaça, doncs, molt satisfets i satisfetes de començar la jornada amb molt bones sensacions, i amb un somriure d’orella a orella. A la segona ronda vam tornar a ajudar a les altres colles donant pit en els diferents cordons, i a continuació els Grocs vam plantar un castell gairebé idèntic a l’anterior però amb un matís molt important. M’estic referint a un flamant 3 de 6 amb pilar, o amb agulla com dirien en altres contrades. També va representar una estrena de posició per a mi, ja que com a agulla en un castell amb pilar només ho havia experimentat en els assaigs al local. I he de confessar que no portava la posició prou preparada. Els més experts en la matèria sabreu perfectament que en aquest tipus de castells, a diferència dels que són sense pilar central, cada agulla es posiciona just a la inversa, és dir, d’esquena al baix i mirant cap al pilar. Pot semblar un plantejament tan senzill com fer-ho a l’inrevés i prou. Però la dificultat afegida, al menys per a mi, esdevé màxima ja que la interacció amb el segon pis també varia significativament. En aquest sentit, el company Nil va patir la meva manca d’experiència i de recorregut en el moment que em va demanar que fes una mica més de pressió per la meva banda. Com ja et vaig dir a plaça el mateix dissabte, Nil, disculpes sinceres per no haver mesurat adequadament força i impuls. Malgrat això, deixo constància que vam aconseguir carregar i descarregar sense més incidents significatius. Vam plantar-nos a la tercera ronda, preparats i preparades per a lluir el 2 de 6. Per la seva dificultat i la seva fragilitat, sentíem que ens disposàvem a coronar la cirereta de la jornada. I, en termes generals, podem afirmar que ens vam en sortir prou bé, donat que vam aconseguir carregar-lo i descarregar-lo sense entrebancs ni imprevistos. Al cap i a la fi, aquesta construcció sí que la portàvem a plaça molt ben preparada i treballada dels assaigs. Cadascú des de la nostra posició venim picant pedra amb constància i determinació des de l’inici de la temporada. En aquest cas, em tocar exercir de lateral per la dreta de

Baixem a plaça en cercavila. Contents, perquè és festa major. Tristos, perquè tots tenim el Manolo molt present. Nerviosos, perquè sabem – encara que ningú no ens ho ha confirmat – que avui anem a fer història. Entrem a plaça acompanyats dels Encantats de Begues. Aixequem pilars de dol en memòria del Manolo, que és i serà sempre present al cor de tots. I comença la diada. Abans, unes paraules del cap de colla, que ens anuncia el castell que anirà a primera ronda: el 5 de 7. No desvela quins castells aniran després, diu que hem d’anar ronda a ronda, però nosaltres sabem que avui anem a fer història. Primera ronda:  5 de 7. Un castell que ha deixat de ser el nostre sostre, però que encara se’ns revolta, tossut i rebel. Avui puja nerviós, perd mides i s’ha de lluitar. Dues aletes saluden al Manolo, que segur que se les mira des del cel i somriu, satisfet. El castell es descarrega. Ho havíem de fer.  Ningú no contemplava, ni imaginava, ni esperava, que no es fes. El cap de colla ens torna a reunir a tots. La plaça és plena a vessar, els llums nadalencs il·luminen l’escena. Fa fred, però ningú no ho nota. L’expectació és màxima. I llavors arriba l’anunci tan anhelat: a segona ronda intentarem el 4 de 8! Ara sí, ja ens ho han confirmat, tot i que nosaltres ja ho sabíem. Avui anem a fer història. Segona ronda: 4 de 8. Desmuntem dos peus, tot cercant l’encaix i les mides perfectes. Una pinya compacta, forta com mai, preparada per aguantar-ho tot i més, roman a l’espera de l’entrada de segons. Segons col·locats i pugen terços, que s’ho miren i ho veuen bé. Pugen quarts.  El cor els batega amb tanta força que els seus batecs fan tremolar les mans dels quints quan els abracen per pujar.  El castell no te bones mides, però, durant uns instants, es deixa dominar. El tronc el defensa, la pinya prem com mai, les ganes són tantes! Els dosos ja són a quints, a punt per col·locar-se, però dubten. Uns segons de més que el tronc no es pot permetre. Es decideix, amb molt d’encert, tirar-lo avall i el tronc aguanta fins que es desmunta. Molt grans! Un grandíssim èxit, un mèrit indiscutible. En un primer moment, una lleu decepció, però, de seguida, una alegria immensa i molta satisfacció i orgull groc. Avui, sí hem fet història. Tercera ronda: 4 de 7 amb el pilar. Un castell “fàcil” per asserenar-nos una mica. Qui ens hauria dit, fa un parell d’anys, que avui portaríem a plaça, com a castell assequible i de recanvi, tot un 4 de 7 amb el pilar! Dues aletes més que pugen al cel amb el Manolo. El castell perd una mica les mides a la descarregada, però, aquest sí, el tenim totalment dominat, i el descarreguem sense lluitar-lo en excés. I ara què? El cap de colla ens torna a reunir a tots. Encara ens queda la ronda de repetició. Tothom atent a l’anunci de l’últim castell. Encara no ho ha dit, però nosaltres ja ho sabem, sabem què volem. I sembla que enguany ens hem portat prou bé, perquè els reis ens duen, abans d’hora, el que havíem demanat: intentarem el 2 de 7! Crits d’eufòria. Avui, una altra vegada, anem a fer història. Ronda de repetició: 2 de 7. Tanquem pinya. Té bones mides. El tirem amunt al primer intent. Puja prou ferm i la canalla, decidida i valenta, no s’ho pensa i es col·loca. Una aleta més per al Manolo. Totes seran sempre seves. La Susi baixa fineta i ràpida. El castell comença a patir de veritat. L’Aina té problemes per baixar i, un altre cop,  aquests segons de més són una eternitat per al tronc, que ja és al límit de les seves forces. No el volen deixar escapar i encara lluiten uns instants més, però les forces s’acaben i, finalment, el castell fa llenya. 2 de 7 carregat! De nou, avui, sí hem fet història. Arrodonim la diada amb un pilar de canalla que ja és tradició i que arrenca els somriures de tota la colla i de tota la plaça. La cara de felicitat i l’orgull casteller que transmet tota la canalla, des de dalt de la pinya, són dignes de veure. Després, el també tradicional pilar al balcó, toc de vermut, i gran discurs del cap de colla. Millor diada a casa de la nostra història. Primer castell de 8 que portem a plaça. Primer 2 de 7 carregat a la nostra plaça. Dues-centes camises i samarretes grogues. Avui sí hem fet història! Resultat de la diada: p4, 5d7, id4d8, 4d7p, 2d7c, pilar de canalla, pilar al balcó.  

  La Inés ha entrat a la colla aquesta temporada. Va venir a l’Escola de castells – que normalment fem durant el mes de març, abans de començar els assajos regulars –  i ja no ha marxat. Normalment fa de contrafort, tot i que fa un temps va tastar també la posició de baixos. Sempre a punt per ajudar on calgui, cada dia que passa n’aprèn una mica més. Avui és ella qui en explica com va anar l’última diada: «Encara sóc «novata» en el món casteller i em fa molta il·lusió poder redactar la meva primera crònica com a castellera dels Castellers de Castelldefels. La diada a Badalona va ser una mica complicada, però, tot i així, també van succeir esdeveniments que a tots ens va fer oblidar tot el que anteriorment havia passat. Quan vam arribar a la Plaça de la Vila, després d’una cercavila ben eixerida, vam començar amb els pilars caminant, tan bé ens va sortir el pilar de quatre, que el meu orgull com a castellera va començar a pujar. La plaça estava plena, la gent ens mirava amb il·lusió, a la ronda, nosaltres érem els tercers, ho teníem fàcil, havíem assajat bastant com perquè no sortís la clàssica de set, estàvem tranquils però motivats, amb ganes que tot anés com esperàvem. Vam començar a carregar, un silenci una mica dubtós a plaça, però la concentració era màxima. Finalment, la nostra clàssica de set va sortir com esperàvem, tot correcte, espectacular, una canalla d’allò més valenta, un treball molt ben fet. Cal dir que érem poquets, podríem haver estat més pinya, més gent que ens ajudés, però hem de donar les gràcies a les altres colles per ajudar-nos, Esquerdats de l’Eixample, Castellers de Montcada i Reixac i als amfitrions, la colla micaco. I, ara, és quan explicaré el per què del títol. Va haver-hi un moment a la diada en què, desgraciadament, els Castellers de Badalona van tenir una ensopegada, els va caure un castell. En aquell moment, l’ambulància va fer la seva funció, més o menys, tots estaven bé, però, malauradament, van haver d’emportar-se’n un. En aquell moment, no hi havia ambulància a plaça i, ens vam quedar amb la incertesa de si seguiria la diada o no. Això, podia provocar que els Esquerdats es quedessin sense camisa, ja que portaven tota la diada intentant els seus castells de sis per aconseguir-la. Finalment, després d’una bona estona, quan ja pensàvem que no dinaríem i que es transformaria en l’esmorzar de dilluns (penseu que la diada va començar a les 12h i aquí ja eren les 15 h aproximadament), la diada es va reprendre. Va ser en aquell moment, en el que vam fer un castell només de dones, molt maco. Al final de la diada, abans de tots els pilars corresponents, els Esquerdats, per fi, després de tanta angoixa i sofriment, van aconseguir la seva camisa lila tant merescuda i que esperaven amb ànsia, moltes felicitats! També cal felicitar a l’Eva, de la nostra canalla tan valenta, que es va estrenar a plaça com a dosos en el 4d7. Gràcies, colla, per donar-me l’oportunitat de viure totes aquestes experiències amb vosaltres, cada cop estic aprenent més sobre el món casteller. Pit i amunt!» Resultat de la diada: p4cam, id3d7, 3d7, 4d7, 2d6, 2p4

El Marc va entrar a la colla al juny del 2012, just un mes abans que la colla aconseguís descarregar el primer castell de 7 d’ençà de la seva recuperació, al 2008. El va engrescar l’Esteve, que era el cap de colla en aquell moment. Durant força temps va fer de segon, però actualment puja al pis de terços i, a la pinya, acostuma a fer d’agulla. És, també, el contrafort del pilar per sota. Sempre molt implicat en la colla, va formar part de la tècnica de canalla durant 6 anys, una experiència difícil, però molt enriquidora. Avui és ell qui ens explica, d’una forma molt peculiar, com va anar la diada d’ahir diumenge a Manresa i com veu el futur de la colla: «Narra Pep Ribes, amb el seu to casteller, estem al vespre del 8 de desembre, la plaça guarda silenci: “Any del 37è aniversari de la colla, a la seva Festa Major d’hivern, aquest monstre del  4d8, el castell més gran que mai s’ha carregat en aquesta preciosa Plaça de l’Església per la seva colla local, els Grocs, Castellers de Castelldefels. Recordeu que el castell més gran carregat es la torre de 7, en aquest cas a concurs de l’any passat, però el 4d8 continua sent el gran monstre que aquesta temporada han portat molt assajat i tenen la il·lusió de començar amb el seu primer intent. Comença a configurar-se la part que ha de ser més roca del castell, aquesta pinya forta amb els baixos, l’home del darrere, les crosses, amb les primeres mans, segones mans, també els vents amb els laterals, a cada costat de totes les rengles, ben definides, fins a completar aquesta pinya tan increïble. Es col·loquen els segons, tenim terços també allà amunt, important que el tinguin bé de mides, també molt important poder-ho tirar a la primera sense badar, que tothom pugui estar al seu lloc i estar còmode. Diuen que està perfecte, hem sentit a l’Óscar Castanyeda, el cap de colla dels Grocs, que puja de terç en aquesta construcció. Ràpidament els quarts i quints que s’incorporaran a sobre la pinya i a poc que tinguin una mica de fe i una mica de ganes el tiraran amunt a la primera. La pinya es manté ferma acabant d’agafar el lloc, sense fer grans rectificacions, el donen per bo a la primera com dèiem, intent vàlid de 4d8, amb terços col·locats encara no sonen gralles, recordem que sonen en el moment que les quartes comencen a pujar, quarts col·locats, en Pau Moreno demana que pugin els quints, i a veure si les rengles aconsegueixen parar aquests nervis, perquè sobretot la rengla que queda a l’ajuntament està patint molt per no deixar-se anar, peus enrere i el castell que té problemes d’encaix en el que és a pis de segons i terços, a veure si aconsegueixen aturar-lo. De moment, col·loquen dosos els Castellers de Castelldefels, dosos col·locats, l’aixecadora remuntant ja el pis de quints, el castell de moment va bé, s’està aguantant. Atenció que entraran ja la cassoleta, l’aixecadora, moment important a veure si el van controlant, remena molt el castell, cassoleta col·locada, atenció l’enxaneta, atenció, atenció, quatre de vuiiiiiit carregaaaaat dels Castellers de Castelldefels!!! Tranquils!!! Vinga que va bé! A veure si el poden salvar, sortida de l’enxaneta, surt la cassoleta, el van defensant a mort els segons i els terços, surt la canalla, surten dosos,  el podran descarregar!!! Atenció els Grocs! Lluiten, lluiten a mort a nivell de quints com l’aguanten, deu-n’hi-dó com s’aguanta, deu-n’hi-dó  quina passada com han aguantat el pis de quarts i quints, l’acaben de descarregar!!! Sí senyor! L’acaben de descarregar! El primer de la colla! En una temporada històrica! Deu-n’hi-dó els Castellers de Castelldefels que acaben de carregar i descarregar el 4d8 molt molt treballat, deu-n’hi-dó , un castell que potser altres anys només podien somiar, els Grocs han estat capaços de descarregar el 4d8, un fet històric. I atenció que, ara sí, el somni del 3d8 és ara més a prop. Quina lluita, quin tronc, quina pinya, quina canalla, quina confiança, com es nota que s’ha treballat molt a assajos aquest castell i que tenien moltes ganes. Enhorabona Grocs, un orgull, estic molt emocionat i molt feliç” Així és com jo m’ho imagino, així és com crec que podria passar a la pròxima Festa Major d’hivern,  el 8 de desembre, perquè no és com comença la temporada, sinó que recordarem com va acabar, i ho podem aconseguir. Els pèls de punta, la pell de gallina i més motivat que mai. Sobre la diada de diumenge passat a Manresa, com a resum podria destacar l’ajuda a pinyes i el bon rotllo amb la resta de colles, Berga i Tirallongues, on aquesta última va descarregar precisament el 4d8, després nosaltres i Berga un 3d7 a primera ronda i llàstima que la diada va acabar després del 3d8c de Manresa, que per falta d’ambulàncies, que van marxar plenes de manresans, es va acabar l’actuació, coses que a vegades passen, esperem que es recuperin tots i puguin gaudir la següent temporada. Ells acaben el cap de setmana vinent a Vic, però a nosaltres ens queda un mes intens on cal que TOTES i TOTS ens posem les piles i no faltem a cap assaig. Exactament ens queden 5 assajos de dimarts i 5 de divendres, 3 del de pilars i la diada aquest diumenge a Badalona. I com diuen al correu d’aquest dilluns, TOTHOM a ASSAIG! (llegiu-lo i informeu-vos de tot, que després preguntareu).» Resultat de la diada: 2p4, 3d7 (diada suspesa per manca d’ambulància)

El Manel va entrar a la colla l’any 2014. Va iniciar-se en el món casteller perquè li feia gràcia provar-ho i va venir el primer dia de l’escola de castells d’aquell any amb la seva dona i el seu fill (que també volia ser casteller). Tant els va agradar, que van tornar el següent divendres, i el següent, i l’altre… i s’hi van quedar. Des de llavors, sempre ha estat a la pinya i ara la seva posició principal al castell és baix. També ha fet alguns pilars de 4 de segon. El Manel (igual que la seva família) és una persona molt maca i riallera amb ganes, SEMPRE, de deixar anar una de les seves bromes. Li agrada molt xerrar, fer veure que exagera les coses i fer riure a la gent. A més a més, forma part del Consell de Savis, és a dir, del grup d’homes veterans-joves que s’encarreguen d’ajudar en la part social de la colla. (Gràcies per la fideuà!) Avui és ell qui ens explica com va anar la 25a Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat, celebrada enguany al Prat de Llobregat el passat 12 d’octubre del 2019: Magnífica diada que podríem catalogar com la diada del retorn a ser nosaltres mateixos. La vida és plena de dificultats. La manera de superar-les és caure i tornar-se a aixecar. Aprendre dels errors i sortir-ne més forts. I, si pot ser, carregar la motxilla de les experiències amb una mirada de positivitat, amb una transformació emocional que ens faci millors. La persona que és capaç de complir amb aquestes lliçons vitals ha de poder transmetre aquestes pistes de la superació als altres i, sobretot, als més petits. Tots ens hem d’educar en l’esforç, marcar objectius raonables i convertir la frustració en aprenentatge perquè puguem superar el fracàs amb calma.  De les ensopegades se n’aprèn molt i serveixen sobretot per posar en valor les coses quan les fas bé. De ben segur que hem après i ho hem demostrat avui. Aquest esperit de superació és el que nosaltres hem d’interioritzar per afrontar els nous reptes que ens estem plantejant i ASSOLIR-LOS.  La Trobada del Baix va aplegar 10 colles. Vaig veure molta gent i això fa goig sempre. Sobretot si es fan castells. – 4 de 7 amb agulla Per recuperar sensacions. Un castell que tenim solucionat i que des de part del fons jo el vaig veure molt bé. – 5 de 7  Robust.  – 3 de 7 amb agulla Amb dubtes a la canalla, però finalment descarregat com no podia ser d’una altra manera. – Pilar de 5 aixecat per sota.  Emocionant. Molt. Fins i tot, per a la resta de colles que el van veure i les seves reaccions em van fer sentir molt orgullós de la meva colla. Espectacular. Aquesta diada he tingut bones sensacions en el 4 i el 5. Però haig de dir que a l’assaig del divendres anterior ho vam fer molt millor i no teníem la pinya del dissabte. I dic això per encoratjar-nos i conscienciar-nos que ho podem fer millor.  I, ara que no escolta ningú, us vull explicar el meu secret per quan em falten les forces a la part final dels castell, quan ja no pots més. És en aquests moments que miro els que tinc al costat: baixos, laterals, agulles, etc…  i penso: ‘Com poden aguantar tant. Jo no seré menys i el castell no caurà’. I és quan comença la màgia i veus que encara tens força i pots fer més.  La meva gratitud a gent com la Yael per la seva resistència, tota la canalla pel valor que ténen i sobre tot a la Sílvia per la seva inspiració i model. Tots em doneu molta força. Els dies que no surten les coses, recordeu: després de la tempesta sempre ve la calma.

El «Míguel» va entrar a la colla al juny de 2017, esperonat pel seu amic Abel. Un mes més tard, ja feia de segones mans al primer 5d7 descarregat de la història de la colla. Avui, dos anys més tard, el Míguel és un incondicional més dels castells. A la pinya, fa de lateral o del que més convingui, i al tronc puja al pis de segons. En aquesta ocasió, és ell qui ens fa la crònica de la Diada de Tardor d’enguany, que va tenir lloc dissabte passat a la plaça Neus Català del nostre poble: «Vam començar la diada de tardor amb un gran dinar, al qual totes estàvem convidades. Havíem d‘agafar forces per a una diada molt exigent, on la tècnica aspirava a llençar els nostres castells més potents. Després del dinar, van parlar el sotscap i el cap de colla. Amb l’ajuda d’uns vídeos i alguna sorpresa més, ens van fer reflexionar sobre el passat de la colla, el present que tenim gràcies a tot el treball dur i, sobretot, aquest pas més que totes ens mereixem i pel qual estem preparades. Amb la panxa plena i l’ànim a tope vam fer camí cap a una plaça que avui compartiríem amb 4 colles més:  Castellers de Terrassa, Castellers de Badalona, Castellers de Cerdanyola i Jove de Sitges. No hi hauria pilars de entrada i començaríem nosaltres amb el 5d7. Tanquem la pinya i comença a pujar el castell, però a poc a poc el castell perd mides i comença a patir i el fem baixar. Després vam afrontar el nostre castell mes ample, el 7d7. Un castell molt gran, però més estable i que ens faria agafar una mica més de confiança. El castell va pujar prou estable i amb bones mides, però la nostra valenta canalla no ho acaba de veure i decideix baixar el castell quan estaven col·locant-se les acotxadores. Finalment, a tercera ronda vam optar per llençar el 4d7p, on hi havia alguna estrena al tronc. El castell puja molt bé, però una de les rengles comença a patir, tot i així el lluitem i el castell es descarrega. Arriba la ronda de repetició,  la tècnica demostra la confiança en la feina feta als assajos i decideixen tornar a llençar el 5d7, però sembla que no era el nostre dia i es torna a repetir la situació de la primera ronda. Així, queda en intent desmuntat un altre cop. Arribem a la ronda de pilars i optem per un dels meus favorits: el Pd5 per sota, que descarreguem sense massa problemes. Portàvem tot el treball fet de casa, però avui sembla que no era el dia i que haurem d’esperar a la Trobada del Baix per poder descarregar-los. Perquè totes tenim clar que la feina està feta i que és qüestió d’assajar ben fort per poder fer aquest pas més que totes ens mereixem. Agrair a les colles convidades tot l’ajut a les pinyes. També felicitar el consell de savis pel dinar, i la Comissió i la gent encarregada de l’acte de després del dinar. Va ser genial. Amb això, només em queda dir que ens veiem totes a l’assaig. Ara més que mai! PIT I AMUNT I VISCA LA COLLA DEGANA!!» Resultat de la diada: id5d7, id7d7, 4d7p, id5d7, p5s

  A la Brugués no li calen gaires presentacions. Quan va entrar a la colla, ara fa 8 anys, era un esquitx de 6 anyets. Va començar d’acotxadora i, al llarg dels anys, ha anat creixent i baixant de pis, fins arribar, tot just fa un parell de dies, al pis de terços. La Brugués és una GROGUETA, així, en majúscules. S’estima tant la colla que sempre la descriu com una “gran família”. I és que ella s’ha fet gran amb el Grocs i d’ells n’ha après valors tan importants com l’esforç, la superació o el seny. Avui és la nostra petita Brugués, que ja no és tan petita, qui ens explica com va anar la diada de diumenge passat al Prat: “Després d’unes diades bastant bones a les últimes actuacions, vàrem anar al Prat, on acostumem a tirar 1 o 2 castells de 7. Després d’un assaig de divendres bastant bo, però amb unes quantes dificultats, arribem al Prat i la tècnica anuncia dos pilars de 4 conjunts amb les altres colles: Castellers del Prat i Castellers del Riberal. A primera ronda tirem un castell que ja el tenim i que és molt fàcil per a nosaltres, comencem amb un 3d7, que molt aviat veurem amb un pis més. Puja amb molt bones mides i amb estrenes al tronc, com el nostre cap de colla, l’Òscar, al pis de terços i una estrena a la pinya: l’Isaac de vent. El castell va molt bé de mides i es descarrega amb facilitat. A segona ronda la Tècnica vol llençar un castell amb estrenes a diferents posicions, que li hem d’afegir il·lusió, esforç, valor, dificultat i molta confiança. Un castell on m’estreno jo al pis de terços, sent la persona més jove de la colla que l’ha fet, i el Nil al pis de segons. Jo fa justament 8 anys que vaig entrar a la colla, i en 8 anys he fet d’enxaneta, d’acotxador, dosos, quarta i terça. Mare mevaa… El castell comença a pujar amb molt bones mides i amb moltíssima confiança perquè hi havia estrenes. El castell va molt bé, es col·loca la canalla i al segon baixa, quina canalla més valenta! En baixar, a quarts i terços ja es comencen a escoltar els crits de felicitat, les rialles i els somriures a les cares de la colla. Ho celebrem com una gran família. En acabar aquest castell, la tècnica ens parla del pròxim castell, un castell que no va anar gaire bé a l’assaig, però amb la confiança que portàvem i la canalla que estava molt concentrada el vam tirar endavant. Vàrem tirar el 3d7 amb pilar, un castell que el tenim i que el podíem fer amb facilitat. Comencem a pujar i els segons es rumien que no està molt bé i el baixen. Al segon intent sembla que està millor i puja tot el tronc i tota la canalla molt confiada. Arriben al pom de dalt i una súper aleta, baixa l’enxaneta molt fineta, baixa tot el tronc i es veu un pilar al mig amb molt bona forma i amb molt bona mida. Es descarrega amb bastant facilitat. Per arrodonir la diada, anunciem un pilar de 5 i es carrega i es descarrega amb facilitat. Després, 2pd4 amb un pilar que sembla ja que anem per bones mides per fer un pilar de 5 i que té un bon futur. Després d’aquesta gran diada, l’Òscar fa el seu discurs de cada diada amb el Sheikh. Les paraules clau de l’Òscar diuen que mirem al passat i que ara mirem al futur, han canviat moltes coses amb els castells. A continuació, com cada diada en què alguna persona s’estrena, fem com un petit bateig de la gent que s’ha estrenat: l’Isaac, l’Òscar, la Brugués i el Nil.” Resultat de la diada: 2p4, 3d7, 4d7, 3d7p, p5, 2p4