Després de dos dies intensos de Festa Major, i ja amb la feina feta, els Grocs, avui, finalment, podem descansar i recuperar forces. La temporada continua, però nosaltres ens prenem un curt descans de dues setmanes abans de reprendre els assajos i les actuacions. I és que han estat uns dies durs, en què hem treballat molt, tant durant els assajos previs com durant les actuacions de Festa Major.
Vam començar diumenge al vespre amb la nostra participació a la cercavila, on vam aixecar deu pilars de 4 – vuit d’ells descarregats i dos de carregats – i un 3 de 6 amb l’agulla. Vam seguir dilluns al matí, amb sis pilars de 4 descarregats durant la processó de la Verge. El plat fort, però, va ser la gran Diada de Festa Major que vam celebrar a la tarda a la Plaça de l’Església, que va comptar amb la participació dels Xicots de Vilafranca i els Castellers de les Roquetes.
Feia dies que anunciàvem que intentaríem el 2 de 7, una construcció que feia vint anys que no intentàvem i que no hem arribat a carregar mai. La portàvem molt assajada, i a l’últim assaig l’havíem completat fins a acotxador. Era, per tant, un objectiu assolible. Els nervis, però, envaïen la plaça. Vam obrir l’actuació amb el 4 de 7 a primera ronda, una construcció que ens costa i que encara no havíem aconseguit descarregar aquesta temporada. Calia descarregar-la, però, per poder afrontar amb la moral alta la segona ronda. I ho vam fer. I ho vam fer, a més a més, amb peces noves al tronc. Tot i que les mides no eren bones, el castell va pujar i baixar ràpid i ferm, i ens vam apuntar el primer castell de set de la tarda.
A segona ronda, vam anunciar el 2 de 7. El cap de pinyes cantava les posicions i donava les últimes instruccions. La cap de troncs es preparava per manar el seu primer 2 de 7. Els castellers del tronc semblaven prou serens i confiats. Els de la pinya feien el cor fort, però els nervis els rossegaven per dins. La canalla semblava decidida. El primer peu no estava prou bé i es va desmuntar. Al segon intent, semblava que estava millor, però els segons van demanar que pugessin només terços i avaluessin la situació. Després que els terços donessin el seu vist-i-plau, el castell va tirar amunt, decidit, però tremolós. Ja se sap que el dos sempre remena, però potser remenava massa. Les mides, tanmateix, eren bones. L’acotxadora no s’ho va pensar i va volar fins a col·locar-se. Ja només faltava l’enxaneta, que pujava a poc a poc i molt fineta. Una forta rebregada, però, la va fer dubtar, i la cap de troncs la va fer baixar. Malauradament, una altra forta rebregada durant la baixada va provocar la caiguda del castell, que va quedar en intent. Crits de ràbia i llàgrimes de decepció pertot.
Els Grocs som forts, però, i ens vam refer de seguida. Calia descarregar el 3 de 7 a tercera ronda i, tot i que és una construcció que ja hem descarregat en quatre ocasions aquesta temporada i que tenim molt dominada, no ens podíem relaxar. I no vam fallar. I la vam descarregar amb seguretat i solvència. I amb canvis al tronc. A la ronda de repetició vam optar pel 2 de 6 pesat, que vam descarregar també sense problemes i, ja la ronda de pilars, vam descarregar un preciós vano de 5, amb un pilar de 5 molt treballat.
Els Grocs vam descarregar, així, la clàssica de 7 per Festa Major – tres mesos abans que la temporada passada – i vam signar la millor actuació d’enguany. Tot i que ens vam quedar a un pas de fer història, ens podem sentir molt orgullosos de la nostra actuació i de l’evolució de la colla. Ara només cal seguir treballant als assajos, prova rere prova, i encarar la segona part de la temporada amb més ganes encara.
