Sempre alegre, sempre amb un somriure a la cara, l’Álvaro ha conquistat la colla amb la seva bona actitud i el seu bon tarannà. Sitges és una plaça molt especial per a la colla, tots ho sabem, però per l’Álvaro va significar, a més a més, la seva estrena al pis de terços a plaça.
 
Avui, ens explica com va viure aquest dia tan especial.

Dissabte passat vam actuar a la diada memorial de Pepe Rodríguez a Sitges i va ser una diada molt bonica i molt interessant. Jo personalment soc una persona que no porta gaire a la colla, però els grocs han sabut com arribar-me i m’han fet sentir part de la colla des del primer moment en el qual vaig entrar.


Jo no tenia cap referència del que aquesta diada significava per la colla fins que els veterans de la colla em van començar a explicar tot el que aquesta plaça ha donat a la colla i quan t’ho comencen a explicar i entens el perquè aquesta diada és tan important, és realment molt bonic. Quan veus que l’assaig de divendres abans de la diada passa a ser l’assaig més multitudinari del tram i es poden tancar gairebé totes les pinyes és una sensació de nervis i unes ganes increïbles, veure cares que no sabia ni qui eren, però totes plenes de ganes i il·lusió se’t posen els pèls de punta.

 

A la diada vam fer un pilar caminat per entrar a plaça amb l’estrena de l’enxaneta, la Vera. A primera ronda vam fer un 3d7 en el que jo m’estrenava de baix a la rengla, vam seguir un 3d6xs en el que es va estrenar la Maica de contrafort de la buida i per acabar un 4d7 que ens vam estrenar la Lorena i jo al pis de terços i va ser realment bonic. Veníem d’haver-lo deixat en intent desmuntat la setmana passada a festes del mar i aquesta setmana el vam descarregar i estàvem els dos encarats. Vaig veure la cara a la Lorena i, veure aquell mig somriure de mira el que estem fent i alhora molta concentració, em va fer molt feliç.

Per acabar a la ronda de pilars vam fer el primer pilar de 5 de la temporada i va ser moooolt bonic. Després, vam tancar amb 2 pilars de 4 simultanis amb l’estrena de l’Hugo com a segon d’un pilar.

No sé què va ser el més bonic de la diada, però jo em quedo amb el fet de baixar del 4 i veure com tothom celebra les teves fites personals com si fossin seves i et fan sentir part de la colla i part de tot. Jo recordo tothom felicitant-me i és que és realment preciós veure com tothom ho feia, tenia la pell de gallina.

Poder haver-me estrenat en aquestes dues posicions en una diada tan important com la diada de Sitges i veure que tota la colla està dipositant tanta confiança en un mateix és una gran càrrega a nivell nervis per mi, que soc una persona nerviosa de per si, però en acabar la diada i mirar a tothom és de les coses més boniques que he sentit en molt de temps.

Moltíssimes gràcies per tot i …d’aquí cap amunt colla!. Tenim Festa Major a tocar i està en les mans de tots i totes el que podem arribar a portar. Fem que cada dia a assaig puguem dir que hem superat el volum de gent, i que diguem això assaig rere assaig.