El Manel va entrar a la colla l’any 2014. Va iniciar-se en el món casteller perquè li feia gràcia provar-ho i va venir el primer dia de l’escola de castells d’aquell any amb la seva dona i el seu fill (que també volia ser casteller). Tant els va agradar, que van tornar el següent divendres, i el següent, i l’altre… i s’hi van quedar.
Des de llavors, sempre ha estat a la pinya i ara la seva posició principal al castell és baix. També ha fet alguns pilars de 4 de segon.
El Manel (igual que la seva família) és una persona molt maca i riallera amb ganes, SEMPRE, de deixar anar una de les seves bromes. Li agrada molt xerrar, fer veure que exagera les coses i fer riure a la gent. A més a més, forma part del Consell de Savis, és a dir, del grup d’homes veterans-joves que s’encarreguen d’ajudar en la part social de la colla. (Gràcies per la fideuà!)
Avui és ell qui ens explica com va anar la 25a Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat, celebrada enguany al Prat de Llobregat el passat 12 d’octubre del 2019:
Magnífica diada que podríem catalogar com la diada del retorn a ser nosaltres mateixos.
La vida és plena de dificultats. La manera de superar-les és caure i tornar-se a aixecar. Aprendre dels errors i sortir-ne més forts. I, si pot ser, carregar la motxilla de les experiències amb una mirada de positivitat, amb una transformació emocional que ens faci millors. La persona que és capaç de complir amb aquestes lliçons vitals ha de poder transmetre aquestes pistes de la superació als altres i, sobretot, als més petits. Tots ens hem d’educar en l’esforç, marcar objectius raonables i convertir la frustració en aprenentatge perquè puguem superar el fracàs amb calma.
De les ensopegades se n’aprèn molt i serveixen sobretot per posar en valor les coses quan les fas bé. De ben segur que hem après i ho hem demostrat avui.
Aquest esperit de superació és el que nosaltres hem d’interioritzar per afrontar els nous reptes que ens estem plantejant i ASSOLIR-LOS.
La Trobada del Baix va aplegar 10 colles. Vaig veure molta gent i això fa goig sempre. Sobretot si es fan castells.
– 4 de 7 amb agulla
Per recuperar sensacions. Un castell que tenim solucionat i que des de part del fons jo el vaig veure molt bé.
– 5 de 7
Robust.
– 3 de 7 amb agulla
Amb dubtes a la canalla, però finalment descarregat com no podia ser d’una altra manera.
– Pilar de 5 aixecat per sota.
Emocionant. Molt. Fins i tot, per a la resta de colles que el van veure i les seves reaccions em van fer sentir molt orgullós de la meva colla. Espectacular.
Aquesta diada he tingut bones sensacions en el 4 i el 5. Però haig de dir que a l’assaig del divendres anterior ho vam fer molt millor i no teníem la pinya del dissabte. I dic això per encoratjar-nos i conscienciar-nos que ho podem fer millor.
I, ara que no escolta ningú, us vull explicar el meu secret per quan em falten les forces a la part final dels castell, quan ja no pots més. És en aquests moments que miro els que tinc al costat: baixos, laterals, agulles, etc… i penso: ‘Com poden aguantar tant. Jo no seré menys i el castell no caurà’. I és quan comença la màgia i veus que encara tens força i pots fer més.
La meva gratitud a gent com la Yael per la seva resistència, tota la canalla pel valor que ténen i sobre tot a la Sílvia per la seva inspiració i model. Tots em doneu molta força.
Els dies que no surten les coses, recordeu: després de la tempesta sempre ve la calma.
