El Manolo i la Sílvia van entrar a la colla l’any 2011. La Sílvia ja havia tastat una mica els castells a la colla de Gavà i el Manolo n’havia format part durant uns quants anys. En aquell moment, però, la colla de Gavà ja no existia i van optar per buscar una altra colla que els quedés prop de casa. Enamorats dels castells, necessitaven tornar a formar-ne part, d’una manera o d’una altra. Avui, vuit anys més tard, i després d’haver viscut centenars de diades sent part tant del tronc com de la pinya, el Manolo i la Sílvia intenten no perdre’s cap assaig, ni cap actuació dels Grocs. El Manolo fa, principalment, de contrafort i la Sílvia forma part de l’equip de troncs. Avui és la Sílvia qui ens explica com va anar la primera sortida de la temporada, la Diada de Primavera de Cornellà, que es va celebrar dissabte passat al vespre, i on vam actuar al costat de la colla amfitiona i dels Castellers de Badalona.
“Després de només tres assajos, amb molt d’entusiasme i amb una colla que cada dia va demostrant la seva maduresa, estrenant una nova manera de treballar (la famosa Appsistència) encaràvem la primera diada de la temporada, primera diada d’una nova tècnica i primera diada que em mirava amb uns ulls ben diferents, amb els ulls dels que es miren els castells des de fora… Comencem amb un parell de pilars de 4 ben sòlids i preciosos. La Teguise i la Mariona els descarreguen amb solvència.
A continuació encarem la diada amb un preciós 4d7, el primer de la temporada! Castellers i castelleres troben la seva posició amb rapidesa: l’app ens ajuda i, encara que innovadora, hem aprés ràpid! No tenim una pinya nombrosa, però és gran perquè tothom defensa la seva posició amb seguretat i confiança… Les mides estan bé, pugen terços i es mantenen, pugen quartes i també. La Teguise es col·loca i, sense adonar-nos, tots sentim que el cor se’ns fa gran quan la Berta fa l’aleta. Ja està, primer 4d7, ja és nostre. El descarreguem sense problemes. Tots estem feliços…
A continuació seguim amb un 3d7, una mica obertot, sobretot a l’alçada de terços, però parat i ferm. La Irene, d’acotxadora, arriba a dosos rapidíssim i es col·loca sense dubtes i l’Aina fa l’aleta amb la finor i solvència que la caracteritzen. Ja el tenim, el primer 3d7! Ara tots estem més que feliços…
A tercera ronda volem un 2d6, i així completarem la nostra primera clàssica de 7, però volem un 2d6 lleuger a nivell de segons i terços i, encara que els dosos són quartes, sabem que el podem descarregar. Puja bé de mides, una mica tremolós, la canalla demana confiança, però sap que la té. Irene col·locada, respira, Aina fa l’aleta i quan es descarrega tots respirem fondo. La nostra primera clàssica de 7 ja està, tres assajos i a Cornellà.
La Diada s’acaba amb dos pilars de 4 més, fantàstics, tranquils, que tornen a descarregar la Mariona i la Teguise. Durant tota la Diada la colla ha estat ràpida de col·locació, eficaç i amb un silenci i seriositat destacables. Tot ha semblat tan fàcil! Però no ha estat fàcil, senzillament és el fruit d’altres assajos, d’altres anys, de la constància del dia a dia, de voler continuar i de voler seguir fent les coses bé… i, avui, ens ha sortit com ens mereixem! Gràcies Colla, endavant.
Pit i amunt!! Visca la Colla Degana.”
