La Maria fa poc que és a la colla. Va venir per primer cop aquest estiu per Festa Major, tot i que confessa que feia temps que els castells li cridaven l’atenció. És una persona compromesa, gairebé mai falta ni a un assaig, ni a una diada. I això dóna els seus fruits. Diumenge es va estrenar a plaça com a terça a un pilar de 4, i de ben segur la veiem aviat en un castell. Avui ens explica com va ser la diada a Sant Vicenç dels Horts:
«Diumenge passat vam tenir diada a Sant Vicenç dels Horts, on vam actuar amb Carallots de Sant Vicenç dels Horts i Castellers del Prat. Vam quedar a l’agrupació tota la colla i vam agafar els cotxes per a la culminació d’una nova fita. Durant el trajecte, el nostre equip de pinyes ens van informar dels castells que faríem a plaça.
El dia va començar de la millor manera: fent un pilar de 4 caminant entrant a plaça. Després, vam fer 2 pilars de 4 previs a la primera ronda, que vam iniciar amb el 3d7 i va quedar en intent desmuntat, la canalla no ho va veure clar i va decidir baixar. Jo estava situada de crossa i la pinya no estava molt còmoda. Tota la colla es va quedar amb un gust amarg de boca, així que a la segona ronda vam tornar a provar-ho, però va quedar en intent desmuntat, tot i fer alguns petits canvis a la pinya.
A la terçera ronda vam fer el 4d7 descarregat, on vaig participar de crossa. Dins la pinya les mides estaven perfectes i tothom estava super còmode. Allò era un castell de set i mig, volem un pis més!
A la ronda de millora vam fer el 2d6 descarregat, on vaig estar de segon tap; quin castell més bonic de mides, veure aquell somriure de l’acotxadora i l’enxaneta no té preu.
Per tancar la diada vam fer 2 pilars de 4 on vaig fer de terça: em vaig estrenar! Fa molt poc que estic a la colla, però feia anys que en volia formar part. Contenta d’haver donat el pas de ser una més d’aquesta gran família.
Quan em van dir que hi pujaria de terça sobre el Sheikh, tot em tremolava malgrat haver-ho assajat el dijous. Sempre recordaré aquest moment, perquè per a mi va ser super especial i dins el meu cos es van moure milions de sentiments, al mateix moment d’estar molt emocionada. Recordo al Pau que em deia que ho faria perfecte perquè ho havia assajat ja, no havia de pensar en com fer-ho, sinó que amb esforç i compromís tot s’aconsegueix.
Per tancar la diada vam fer el ball del mocador, on també m’hi vaig estrenar, gràcies Germàn!
El nostre cap de colla ens va dir unes paraules que em van omplir de satisfacció: a la propera diada ho donarem tot, només necessitem ser-hi tots! PIT I AMUNT, I VISCA LA DEGANA DEL BAIX»
