L’Eugeni i la Marta son pare i filla i ja fa cinc anys que són a la colla. Al llarg dels anys l’Eugeni ha tastat moltes posicions, tant a la pinya com al tronc, però finalment ha trobat el seu lloc i ara és un dels nostres baixos més preuats. La Marta va començar d’enxaneta, però no va trigar gaire a baixar a dosos, una posició que sembla feta a mida per a ella i d’on no s’ha mogut als darrers anys, tret d’algun tastet de tant en tant al pis inferior. La Marta, a més, forma part de l’equip de tècnica de canalla. Avui, pare i filla ens expliquen la llarga jornada de diumenge passat, una jornada de doblet en què vam anar al matí a Bagà i a la tarda a Vila-seca.
«Els que anem en autocar quedem d’hora, tenim per davant una dura jornada molt particular, per primer cop participarem en dues diades el mateix dia. Amb molt poques camises, ens adrecem cap a la primera cita que tenim: la setmana medieval a Bagà, on compartirem plaça amb els Castellers de Berga i els Margeners de Guissona. A plaça, s’afegeixen els companys que han anat pel seu compte, no gaires més. Amb tan pocs components no podem fer cap castell de 7, però sí una actuació de sis més que digna i molt profitosa per als tècnics de canalla, que la saben aprofitar per donar confiança als menuts de la colla. Es descarreguen dos pilars de quatre, el tres de sis, un tres de sis amb el pilar i la torre de dos.
Després de dinar tornem a l’autocar, ara toca anar cap al sud, amb l’objectiu de participar en les festes del barri Miramar-Les Illes de Vila-seca, on actuarem juntament amb els Torraires de Montblanc i la colla local, els Xiquets de Vila-seca. A Vila-seca es desplacen pel seu compte algunes camises més, fet que ens permetrà sortir de plaça amb el castell de set que molts demanàvem. Sí, estem mal acostumats, hem oblidat que, fa pocs anys, l’excepcional era fer «un set» i ara és el mínim que demanem. Sortim de plaça amb un tres de set, la torre de sis, un tres de sis amb el pilar i dos pilars de quatre.
Tornem cap a casa al final d’una jornada «justeta», però contents de poder entonar la cantarella: … I tot descarregat!»
