La Lourdes ja fa més de deu anys que va entar a la colla. Ho va fer com a mare de canalla, però no va trigar a ser una més a la pinya. Al tronc, ha tastat la posició de segons a castells de 6 i a pilars de 4 i ara és baix indiscutible. La seva filla gran, la Gemma, va començar al pom i ara ja puja a quarts i, de tant en tant, a terços, a més de fer de crossa quan cal. El Nil també va començar al pom, com la seva germana, i ara és tècnic de canalla i, entre d’altre posicions, puja al terç a l’agulla del 4 i el 3 de 7 amb l’agulla. El Toni és la parella de la Lourdes i viu una mica lluny de Castelldefels, però quan ve de visita no dubta a ajudar a les pinyes tant com pot. Avui és la Lourdes qui ens dona la seva particular visió – la d’un baix que no ha vist cap castell, però els ha viscut tots – de la Diada Memorial Joan Sol que s’ha celebrat aquest matí a Vilafranca:
«Aquest diumenge, els Grocs hem actuat a Vilafranca. Ens feia especial il·lusió, ja que és una de les viles més castelleres. Compartíem plaça amb els Xicots, els Minyons de l’Arboç i els Castellers d’Altafulla.
El dia, però, no ens ha acompanyat gaire i només arribar a plaça plovia a bots i barrals. Estava clar, l’actuació es traslladava a Cal Noi Noi, el local d’assaig dels Xicots, els amfitrions.
Els grocs sortíem amb un 4d7 parat a pinya i treballat a dalt. La Irene, amb l’ajuda de l’Aina, que no s’ho ha pensat gens en col·locar-se d’aixecadora, ha fet l’aleta decidida, el primer 7 de la diada descarregat! A pinyes es respirava serenor i confiança, i és que aquesta colla té actitud.
En segona ronda provàvem el 3d7. A terra patíem algun canvi per lesions i, a dosos, tornava l’Elsa, que decidida i valenta es col·locava a dosos com si res. El castell, tot i estar ferm arreu, l’hem acabat desmuntant per indecisió de la canalla. La gent, però, ha continuat il·lusionada en tornar-ho a provar.
En tercera ronda hem descarregat un 5d6 sense despentinar-nos, un castell per agafar bona nota per pujar un pis, amb estrenes a dalt, Teguise d’aixecadora a la torre, a baixos, la Yael i a la pinya, el Vrede i la Mireia. Enhorabona a tots!
Ja portàvem les tres rondes, no sabíem encara si hi hauria repetició, però l’actitud era molt bona, la gent esperava que sí, teníem ganes, moltes, de sortir amb tres castells descarregats.
La tècnica, valenta, ha anunciat que en ronda de repetició faríem el 3d7 i, aquest cop sí, el descarragaríem. I així ha estat! La Mariona ha pujat, s’ha col·locat i l’Aina, decidida, ha fet l’aleta i l’hem descarregat! .Avall, tots parats, amb una pinya molt ferma i una gran satisfacció; havíem aconseguit els 3 castells que portàvem, tot i haver hagut de fer algun canvi tan avall com a dalt, i és que ens hem fet grans, ja no es nota si em puja algú o algú altre, si m’aguanta aquell o aquell l’altre. Tota la canalla ha fet algun castell i, avui més que mai, hi ha hagut actitud, la que cal per descarregar-ho tot. Avui, la colla ha tingut l’actitud de les grans colles. Aquella que ja fa temps coneixen les nostres estimades crosses; callar, suar, aguantar i confiar que el castell que aguanten les seves espatlles serà descarregat.
La pròxima, el dissabte que ve, a Begues, amb aquesta actitud ens ho guanyarem tot, el cel i la satisfacció de fer tot allò que ens proposem.»
