L’Edu va entrar a la colla al 2010 i al 2011 ja va entrar a la Tècnica, on ha estat ininterrompudament fins avui, amb diferents càrrecs, entre el quals el de Cap de colla als anys 2015 i 2016. Ha estat al tronc de la majoria de les construccions de la colla, tant de baix com de segon i, quan no és al tronc, sempre té un lloc a la pinya. La seva parella, la Laura, va entrar a la colla al 2013 i principalment fa de baix, tot i que també ha fet de segon a pilars de 4. L’Edu i la Laura es van conèixer dins de la colla i, a banda de fer castells, van aprofitar per formar una família. El seu fill, el Toni, encara és molt petit, però ve sovint als assajos i ja apunta maneres! L’Edu ens explica avui com va anar la diada de diumenge:
«Diumenge 22, castells, i aquesta vegada és (relativament) lluny: a Torredembarra. Aquesta diada és una mica especial i és que, als voltants de Sant Jordi, era la data en la qual els Castellers de Castelldefels solíem començar les actuacions, per tal de no allargar excessivament la temporada. Enguany, però, és la tercera diada, la segona fora de casa, i Torredembarra és una plaça on no solem actuar (amb la excepció del Concur7), així que… benvinguda plaça nova!
I comença l’actuació, els Nois de la Torre descarreguen els seu castell, un tres de set, i nosaltres els emulem, presentant també un tres de set, que si bé no té les mides perfectes, s’alça sense problemes. La construcció, però, no es corona ja que la canalla no ho veu clar i es desmunta l’estructura. Cap problema, ja el tornarem a provar.
Els Bous de la Bisbal també alcen una estructura de tres, però de sis pisos. En segona ronda, els Nois de la Torre ens posen les dentetes llargues amb un tres de set amb l’agulla, que cau just quan l’acotxador és a punt de coronar el pilar. Per sort, ningú es fa mal i la ronda continua, i nosaltres tornem amb el tres de set, que es descarrega sense problemes, encara que, paradoxalment, el castell tenia pitjors mides que l’anterior. Els Bous ens obsequien amb un quatre de sis amb el pilar.
A tercera ronda, la colla local descarrega un quatre de set. Per a nosaltres, la idea era seguir també amb la mateixa construcció de set, però finalment s’opta per seguir amb la torre de sis, una construcció que s’alça, es corona i es descarrega sense problemes i que demana ja un pis més. Els Bous descarreguen també la torre de sis sense problemes.
A la ronda de repetició, els Nois de la Torre finalment descarreguen el tres de set amb l’agulla, i per a nosaltres el torn dels castells acaba amb un castell aixecat per sota: el tres de sis, del qual encara ens queda camí per explorar, amidar i millorar fins a arribar a la seva versió de set pisos.
I per acabar, la ronda de pilars ens ‘regala’ una novetat enguany: el pilar de cinc. Encara no n’havíem fet cap aquest any!! Els Nois de la Torre també descarreguen el seu pilar de cinc, i els Bous aixequen dos pilars de quatre simultanis dels quals només un es descarrega. De plat extra, com a colla local, els Nois de la torre aixequen tres pilars de quatre simultanis, encara que n’hi ha un que no arriba a descarregar-se.
L’anècdota de la jornada (just abans dels balls de rigor) la protagonitzen dues persones, les dues Montses, les dues celebrant el seu aniversari, les dues castelleres, les dues complint els mateixos anys, una de groc i una de blau cel… felicitats!
La propera diada és més a prop de casa, a Vilanova i la Geltrú, dissabte que ve. Amb preparació, dedicació i compromís, podem arribar molt més lluny!»
