Ahir diumenge 18 de juny els Grocs ens vam desplaçar fins a Montblanc per participar en la Diada de la Camisa Grana, juntament amb el Torraires de Montblanc i els Xiquets del Serrallo. Era una Diada que, en un principi, ens havia de servir per seguir rodant els castells bàsics de 7, però la manca de canalla ens va obligar a replantejar-la. Finalment, i després de diverses proves a l’assaig del divendres anterior, l’equip tècnic va decidir portar dos castells bàsics de 6 amb enxaneta gran i un tercer amb acotxadora inexperta. Una decisió difícil, que comportava trencar els bons registres que tenia la colla aquesta temporada, amb un castell de 7 com a mínim descarregat a cada diada (amb l’excepció de la primera).
A causa de la calor, que era especialment intensa, la diada va començar directament amb la primera ronda, sense pilars d’inici. Vam obrir actuació nosaltres amb el 3 de 6 amb l’agulla, un castell en què l’enxaneta era una de les nostres dosos habituals i els segons i terços eren els del 3 de 7. Tot i ser un castell de 6 més pesat que de costum, va pujar i baixar molt parat i es va descarregar sense cansar-nos massa. I és que ens estem habituant tant als castells de 7 que els de 6 ja no suposen cap repte per a la colla, sigui quina sigui l’alineació triada. A segona ronda, vam optar per un 3 de 6 molt més lleuger, amb dues estrenes molt importants al pom de dalt: el Xavi a dosos i la Irene d’acotxadora. Tots dos van fer una gran feina i el castell es va descarregar amb seguretat i rapidesa. Enhorabona a tots dos! Ja a tercera ronda, vam tornar a fer pujar l’enxaneta gran a un 4 de 6 en què també vam assegurar el tronc. El castell es va descarregar, com els dos anteriors, amb absoluta solvència. Vam acabar la nostra actuació amb dos pilars de 4 simultanis.
Així, vam convertir una diada amb poques camises i absències importants a la pinya, al tronc i al pom, en una diada de rodatge en què vam fer molta feina d’aquella que no es veu, però que, a la llarga, es nota. És cert que alguns de nosaltres ens sentíem una mica decebuts, desinflats, amb la sensació d’haver fet un pas enrere, però la realitat és que aquesta darrera actuació ens ha fet molt de servei, perquè, entre altres coses, ha estat un toc d’atenció que ens ha fet baixar del núvols i tocar de nou de peus a terra. Si a això li afegim la il·lusió i l’alegria que es llegia als ulls de la canalla que es va estrenar, podem dir que la diada va valer molt la pena.
Ara toca fer un petit descans, celebrar el final de curs dels més petits i dels més joves i el començament de les vacances dels més afortunats, i passar una bona revetlla amb amics i familiars. La propera parada serà ja el dissabte 1 de juliol a la tarda al Prat de Llobregat, on actuarem amb els Castellers del Prat i els Laietans de Gramenet.
