Imparables!

La Brugués, membre de la colla des de fa sis anys, va començar fent d’acotxadora, després va fer d’enxaneta, més tard va baixar a dosos i ara ja és quarta. Ahir va pujar al 4 de 7 i avui ens ha escrit la crònica de la diada:

«Ahir diumenge 11 de maig, els Grocs ens vam desplaçar fins a Gavà per participar en la Trobada de Colles Castelleres de la Baronia de l’Emprunyà, juntament amb els Castellers de Gavà, els Encantats de Begues i els Castellers de Viladecans.

La diada va començar amb una petita cercavila, on els grallers anaven davant, la canalla darrere del grallers, i la gent jove i gran darrere de la canalla.

Vam començar amb un 3d7, un castell que ja tenim molt dominat, però aquesta vegada hi havia canvis de posicions i tot i així va sortir molt bé. Desprès d’aixó, vam anar més fort que mai i vam fer un 4d7 – el tercer de la temporada-. Estava una mica malament de mides, però tot i així ho vam aguantar amb totes les nostres forces. Si a això li afegim que al pom de dalt hi havia una estrena – el Vidal al pis de dosos – la incertesa es feia més evident. Les proves als assajos, però, havien anat molt bé. A tercera ronda, vam fer un 5d6 que va sortir molt bé de mides i molt parat. També hi havia una estrena – l’Auri de crossa-. Quan el tronc va anar baixant, la gent cridava «un pis més!». Desprès, vam decidir fer un castell de germanor, que va ser un 4d6 en què cada colla tenia la seva rengla, els dosos eren de Viladecans i Gavà, la cassoleta era de Begues i l’enxaneta de Castelldefels.

A la ronda de pilars vam llençar un pilar de 5. Era un pilar nou i no l’havíem fet en cap moment de la temporada i tot i així va sortir molt bé. Al final de tot, el cap de colla – el Josele – va dir unes quantes paraules… Paraules textuals d’ell:

«Aquesta temporada portem 12 castells de 7, amb aquesta diada.

-3d7 -7 castells descarregats

-4d7 -3 castells descarregats

-3d7p -2 castells descarregats»

Ara  toca agafar una mica d’aire, ja que la següent sortida serà a Montblanc.»

Gràcies, Brugués, per aquesta magnífica crònica!