Aquest cap de setmana ha estat un d’aquells on l’activitat castellera dels Grocs es dispara i s’omple d’emocions.
Dissabte
Per començar, dissabte al matí, juntament amb els companys de l’Associació d’ajuda contra el càncer, i com a acte final a la seva caminada doble per la platja, on hi havien dos recorreguts que confluïen a la Plaça de les Palmeres, els castellers de Castelldefels hem aixecat un pilar en suport als afectats d’aquesta malaltia. Tots units, castellers i participants en la caminada, hem fet pinya contra el càncer. Moltes gràcies!!
Dissabte a la tarda, a Castelldefels plou, el temps no fa molt bona pinta, però res atura als Grocs i especialment si es celebra la XXa Trobada de Colles Castelleres de Baix Llobregat, a Sant Vicenç dels Horts.
Sempre és una diada especial, tan pel nombre de colles, com pels castells que ofereixen alguna d’elles. I es que aquest any hem pogut comptar amb la presència dels Encantats de Begues, els Castellers de Viladecans, els matossers de Molins de Rei, els Castellers de Sant Feliu, els Castellers d’Esparraguera, els Castellers de Gavà, els Castellers d’Esplugues, els Castellers de Cornellà i els Carallots de Sant Vicenç.
En aquesta diada havíem projectar dur a plaça algun castell de 7 pisos, però, davant el fet de tenir diada a casa a l’endemà, hem pensat que potser seria millor reservar-se. En dues diades tant juntes en el calendari podem intentar fer gairebé tots els castells de la gama de sis i regalar algun altre de més alt, i fer-ho a la nostra plaça.
Comencem amb un pilar de quatre, que, juntament amb totes les altres colles, forma una fotografia espectacular que omple el pavelló esportiu dels diversos colors castellers del Baix Llobregat.
Amb la quantitat de colles desplaçades, i per tal d’agilitzar la diada, s’alcen uns quants castells alhora, i ens toca actuar en el tercer grup, on descarreguem un quatre de sis.
Seguidament en segona ronda, un nou tres de sis amb l’agulla, el cinquè de la temporada, i que es resol amb solvència, dóna pas a la tercera ronda, on descarreguem una nova torre de sis que també demana un relleu per donar pas a un futur pis més. Finalment, en la ronda de pilars, dos pilars de quatre simultanis, que no ens treuen el sabor agredolç que podríem fer alguna cosa més… ja vindran jornades més sonades.
La trobada del baix sempre acaba amb un gran sopar multitudinari on tots els castellers de les diverses colles gaudeixen explicant-se com ha anat la jornada, qui ha ajudat a qui i quins castells han estat els més “xul•los”. I amb un concert, que va fer el delit dels joves.
Diumenge
Però el nostre cap de setmana no havia acabat el dissabte, car el diumenge ens resta l’aniversari de l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels. I es que ja son 32 els anys que els castellers, geganters, diables, bastoners i balladors de Castelldefels anem mostrant la cultura de la població arreu de Catalunya.
Desprès de la trobada gegantera del matí, tocaven castells a la tarda, a la Plaça de l’Església, on si no!
I amb el desig de donar a la nostra gent el millor de nosaltres mateixos, iniciem la jornada amb els nostres companys de la Colla jove de l’Hospitalet, els Castellers de Gavà i els Laietans de Gramenet amb pilars simultanis.
En primera ronda presentem un quatre de sis amb l’agulla, i tot i que és una construcció que fem molt poques vegades, és descarregat sense més problema.
A la segona ronda volem posar tot el nostre cor en arribar més amunt, i plantegem un castell de 7 pisos: el tres de set. Però, quan l’acotxador està a l’altura dels dosos, el decidim desmuntar, la estructura, tot i que no es mou excessivament, no és fiable. Ens decidim llavors per un altre castell que no fem moltes vegades, el cinc de sis, que es completa molt ràpidament i amb precisió. Finalment un altre tres de sis amb l’agulla acaba amb les rondes.
A la ronda de pilars, ens decidim pel Pilar de cinc, que es carrega, i quan l’enxaneta està fent els passos per baixar, es desencaixa, caient per sobre de la pinya. Cap persona del pilar s’ha fet mal i només hem de lamentar una baixa a la pinya, sortosament sense res greu, només l’impacte.
Els caps de setmana castellers sempre són complicats, el cansament, les il•lusions posades, les emocions, tot aflora a la superfície i a vegades l’eufòria ens embolcalla i ens transporta. Però en aquesta ocasió, els Grocs hem sabut tocar de peus a terra, conscients que hi ha molta feina a fer, però que el cel cada vegada és més a prop. Pot semblar que a vegades es fa algun pas enrere… Res més allunyat de la realitat, pas a pas arribarem on volem, ningú ens pot aturar.
Moltes felicitats a la canalla que s’ha estrenat aquest cap de setmana, teniu un gran futur i el cel a les vostres mans!!
Jo porto el groc a la sang, i tu?